• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

D’ací i d’allà

La col·lecció «D’ací i d’allà» ofereix alguns dels títols més rellevants de la literatura universal de tots els temps en el camp del teatre, la poesia i, sobretot, la narrativa. Especialment en aquesta col·lecció, incloem sovint entre les nostres novetats obres d’interès innegable però de cultures petites com la nostra o que ens són força allunyades —sempre, tanmateix, amb traducció directa a partir de la llengua original—. Els llibres de poesia es presenten en edició bilingüe.

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

Poemes

11.00 978-84-92405-32-9

«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé català. Un bé molt ric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubte multiplicaran delícies i reflexions —i tant de bo si també més d’un contricions— en retrobar, radiants i nous en un aire serè, conceptes i valors poètics que ací de vegades temem que s’hagin fet vells abans d’haver-se elevat d’arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Riba celebrava que el lector català pogués llegir en la nostra llengua un dels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l’any 1931 a les Publicacions de «La Revista», la traducció de Marià Manent, que ara recuperem, continua essent insuperable.

«Una molt bella tria de poemes que l’editorial Adesiara ha decidit recuperar. Una decisió feliç, certament, perquè l’edició d’aquests Poemes ens retorna a la vegada un apunt crític de Riba, la traducció de Manent i, per descomptat, la radiant serenitat de les paraules de Brooke.»
Pere Ballart, Lletres

«I la seva poesia segueix despertant delicades passions.»
Ignasi Aragay, Time Out

La història del bon vell i la bonica joveneta

11.00 978-84-16948-41-3

En el curs de la Primera Guerra Mundial, a Trieste, una dona humil demana feina per a la seva filla a un empresari ja gran, que mou els fils escaients per trobar-li una plaça de conductora de tramvies. Al cap de poc, la noia coincideix per atzar amb el vell i inicien una relació sentimental ambigua i singular —l’última per a ell—, que el farà emmalaltir i acabarà per treure a la llum les interioritats més pregones que el neguitegen (els dubtes morals, l’instint de protecció, la culpa, la gelosia, el remordiment…). Poques vegades s’han expressat amb tanta justesa com en aquesta novel·la les contradiccions de l’edat i els envitricolls de l’amor.

Història de la lluna inapagada

11.00 978-84-16948-48-2

El camarada Nikolai Gavrílov, comandant en cap de l’Exèrcit Roig i heroi de la guerra civil, que pateix de fa temps una úlcera d’estómac però es troba força bé, rep l’ordre de l’estat major soviètic que ha d’operar-se tant sí com no de la seva malaltia. Ell accepta l’ordre amb resignació, preveient, tanmateix, que el desenllaç potser no serà tan falaguer com li pronostiquen. Poques vegades una novel·la ha provocat un escàndol tan majúscul com aquesta que teniu a les mans: mesos abans de la seva aparició en la revista Novi Mir a la primavera del 1926, Mikhaïl Frunze, líder bolxevic i comissari del poble, havia mort en una operació «aconsellada» pel mateix Stalin…

«Una novel·la breu que es llegeix com un glop de vodka»
Màrius Serra, Lecturalia

«Afuada cap a un desenllaç obert, amb els ressons i fonaments dels realistes russos, amb un punt de fuga poètic en la lluna inapagada, traduïda per Miquel Cabal Guarro, davant del qual em trec el barret, és un joiell narratiu.»
Andreu Loncà, Segre

La cacera del Sauró

12.00 978-84-16948-54-3

Deu personatges excèntrics i estrafolaris, comandats per un capità que toca la campana de forma compulsiva i orientats només per un mapa en blanc, s’embarquen en una expedició impossible en cerca de l’espaventable Sauró, la criatura fabulosa i ignota que han sortit a caçar. Finalment, ai las!, el resultat de la cacera no és ben bé el que ells esperen. Paròdia humorística i desbaratada dels poemes èpics, joc lingüístic permanent, aquesta narració al·lucinant —considerada la principal obra en vers de Carroll— permet descobrir molts dels trets distintius que han meravellat els lectors de les aventures d’Alícia.

«El text és un monument a l’aventura de la imaginació i al viatge. Som en un reialme fantàstic, però també sensorial, una lectura que ens omple l’esperit d’idees i mots.»
David Castillo, El Punt/Avui

Poemes 1925-1930

13.00 978-84-92405-85-5

L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets, que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.

El meu piano blau

13.00 978-84-16948-12-3

Publicat a Jerusalem menys de dos anys abans de la mort de l’autora, El meu piano blau es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler. Una vida bohèmia força enrevessada en amors, la dificultosa conjuntura de l’exili —el 1938 el règim nazi la va privar de la nacionalitat alemanya—, la pèrdua d’amics i familiars, i, principalment, la mort per tuberculosi del seu únic fill quan només tenia vint-i-vuit anys, contrasten amb el poder il·limitat de l’esperança en aquests poemes extraordinaris, que es poden comptar, sens dubte, entre els més bells i colpidors que ens va deixar el segle passat.

«Els seus poemes ens inunden de nostàlgia mentre es trenen amb la història de la cultura i les tradicions jueves del centre del continent. No se’l perdin.»
David Castillo, El Punt/Avui

Lenz

14.00 978-84-92405-19-0

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps

Quartetes

14.00 978-84-92405-26-8

Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, ¿de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe? L’escepticisme de Khayyam davant la vida esdevé en els seus poemes una poderosa exhortació al gaudi de la natura i dels plaers. I la força colpidora de la imatge poètica contrasta amb la concisió i la senzillesa dels versos en aquesta obra insubstituïble de les lletres universals que va meravellar, entre molts altres autors, figures tan destacades com T. S. Eliot, Ezra Pound o Marguerite Yourcenar.

«Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d’ulls com plats, de regirament intern, d’al·lucinar i de fer-li sentir que ha trobat escrit d’una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volia dir.»
Anna Ballbona, Presència

«Entre l’amargor i el carpe diem, la condensació d’alguns poemes de Khayyam és un miracle en quatre versos.»
Enric Sòria, El País

«Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l’existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.»
Carles Duarte, El Periódico

«Obriu per on obriu el llibre, les quartetes us salten al damunt carregades de sentit i saviesa, ritme i forma, ironia o sarcasme, lleugeresa i contundència.»
Àlex Susanna, El Mundo

«Omar Khayyam és un poeta clàssic, com Virgili, el Dant, Matsuo Basho, Ausiàs March o Góngora. Aquesta edició bilingüe permetrà al lector català constatar-ho en cada un dels versos.»
Jordi Llavina, Avui

L’heretge de Soana

14.00 978-84-92405-55-8

El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.

«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges

El sotstinent Susdit

14.00 978-84-92405-86-2

Per culpa d’uns errors de còpia d’un escrivent inexpert i massa apressat a l’hora de redactar l’ordre del dia del seu regiment, un tinent ben viu és declarat oficialment mort i un personatge inexistent veu la llum, perquè un paper en dóna fe, i va ascendint en l’escalafó fins a convertir-se en general de l’exèrcit rus. Gràcies a la destresa narrativa que Tiniànov demostra en aquesta breu novel·la, un joc d’equívocs hilarant ens permet constatar que la burocràcia pot arribar a ser d’allò més calamitosa —sobretot quan tot depèn del despotisme dels governants— i que els documents oficials, els reglaments i les constitucions, per més legals que es vulguin, també poden ser una absurda enganyifa.

«Quina deliciosa història!»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

La història dels set penjats

14.00 978-84-16948-16-1

Cinc joves terroristes que han planificat un atemptat contra un ministre del govern, un estonià que ha assassinat l’amo de la granja on feia de bracer i un sinistre bandit han estat sentenciats a morir a la forca. Els darrers dies dels condemnats són difícils i punyents, i les distintes reaccions que tenen tots ells davant la fi imminent posen de manifest que la nostra pugna contra el destí indefugible és enterament personal: la por, el neguit, la ràbia, les emocions, tot es desborda a mesura que s’acosta l’hora suprema. Mai com en aquesta novel·la no s’ha exposat d’una manera tan magistral l’aberració que suposa la pena de mort.

«Augusta literatura! La història dels set penjats s’ha de llegir tant sí com no.»
Jordi Llavina, La Conca

«Com els grans mestres russos, coneix i reflecteix l’ànima humana amb senzillesa penetrant. Aconsegueix fer de cada personatge una persona. Aconsegueix que el lector es fiqui en la seva pell, que se’ls faci seus, els compadeixi i fins i tot els arribi a estimar, no tant per les seves qualitats com per les seves debilitats.»
Ignasi Aragay, Ara

Dues històries de Praga

14.00 978-84-16948-46-8

Praga, la ciutat dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat literària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del «Rei Bohusch», un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident de caça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que «només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut».

«Rilke sempre va voler ser poeta. No va tenir una infantesa edènica i la seva vida va transitar amb dolor per no pocs sotracs existencials. Però poeta, i dels més grans, sí que ho va ser, com va ser també el gran escriptor que s’anuncia tan ple de força narrativa en les Dues històries de Praga
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Els teixidors

14.00 978-84-16948-53-6

Poques vegades una obra literària ha respirat tanta veritat com Els teixidors. Basant-se en les revoltes que van tenir lloc l’any 1844 a Silèsia, on els treballadors del tèxtil malvivien en pèssimes condicions sotmesos al despotisme i l’arbitrarietat dels amos —com també passava aleshores a casa nostra—, Hauptmann escriu el primer drama en què una massa insurgida s’erigeix en protagonista. Potser mai no s’han descrit amb tanta precisió com en aquesta peça, considerada un dels moments culminants i no superats del teatre europeu, les perennes injustícies socials, els sofriments de la misèria extrema o la intrepidesa que la fam i la necessitat poden arribar a suscitar en els més desesperats.

Vita sexualis

15.00 978-84-92405-93-0

Prohibida un quant temps per la censura imperial arran de l’escàndol que va causar en la societat japonesa del seu temps, aquesta novel·la, no gaire llibertina, i fins i tot pudorosa des del punt de vista occidental, ens ofereix la iniciació eròtica del filòsof Shizuka Kanai, que descriu les seves experiències amoroses —des de trobades amb geishes fins a pràctiques homosexuals— dels sis als vint-i-un anys. Estructurada a manera de diari personal, Vita sexualis és, amb tot, un clam admirable contra la hipocresia i les maules que solen governar les societats dites civilitzades.

«Hi trobarem la sinceritat d’un home que explica les coses tal com són, amb els seus temors, els seus dubtes i els seus desitjos, però sense cap impostura. Parlant de sexe, aquesta honestedat és poc freqüent i molt d’agrair perquè tots hem anat alguna vegada tan despistats com el jove Kanai.»
Ada Castells, La Vanguardia

1 2 7