• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Aetas

La col·lecció «Aetas» està dedicada exclusivament a oferir traduccions acurades, en edició de butxaca i a un preu assequible, dels textos grecs o llatins més destacats de l’antiguitat, l’edat mitjana o el Renaixement. Les traduccions van sempre acompanyades del text original encarat i d’una introducció a cura d’un especialista.

Aires, aigües i llocs / Jurament

12.00 978-84-19908-01-8

Els antics eren plenament conscients de la relació que hi ha entre el clima i les malalties de la població, i sabien també que el territori, les estacions de l’any, els vents o les aigües poden influir notablement en la constitució i el caràcter de les persones. Veritable vademècum per als metges itinerants de l’època, aquest tractat encara ens sorprèn per les nombroses intuïcions que ofereix. Aquest volum, així mateix, inclou la versió originària del Jurament hipocràtic, la qual, per sort o per desgràcia, no té gaire cosa a veure amb el text que juren, any rere any, les noves generacions de metges.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona

14.00 978-84-16948-83-3

Aquest llibre descriu els principals fets bèl·lics de la guerra de Successió. Com a jurista, Josep Plantí hi vindica l’opció política escollida pels catalans —en defensa de les seves constitucions, drets i llibertats— contra la Casa de Borbó. Com a testimoni ocular, descriu els fenòmens atmosfèrics que van esdevenir premonitoris (com el meteorit que travessà Catalunya el dia de Nadal del 1704), els episodis més cruels de la guerra i la repressió de la postguerra. I com a llatinista expert, ho fa amb una prosa treballada que vol recuperar el model clàssic. Gairebé tres segles després de la redacció del manuscrit, aquesta obra singular, d’una importància històrica cabdal, arriba en una acurada traducció catalana.

«Plantí reflexiona sobre Catalunya i l’exili, una reflexió que té, a més, un efecte mirall, d’una clara ressonància amb el nostre present, més enllà del valor testimonial històric. La desgràcia de Catalunya, el maltractament venjatiu, sistemàtic i permanent, ve de lluny i sembla repetir-se malgrat els intents de superar-la.»
Joaquim Armengol, Ara

Calígula

14.00 978-84-16948-75-8

¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

«El populisme i la conspiranoia no són malalties polítiques modernes. Són més velles que l’anar a peu. Són consubstancials al poder. Igual que quan ens fem ancians tenim molts números de la rifa per perdre el cap, a moltes persones que assoleixen el poder els passa el mateix: deixen de tocar de peus a terra i s’acaben comportant com déus capriciosos. Com més poder, més perill.»
Ignasi Aragay, Ara

«Encara avui dia, Suetoni és una de les fonts més fiables per entendre l’essència d’uns governants que varen dominar el món. És de les seves famoses Vides dels cèsars d’on s’ha extret aquest volum de Calígula, un retrat immisericorde, a vegades fins i tot cruel, que ens mostra furor i follia i que Adesiara ha recuperat en un moment decisiu del nostre temps.»
Jaume C. Pons Alorda, El Temps

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

¿Convé que un home vell es casi?

12.00 978-84-16948-55-0

És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en forma de diàleg, aquest llibre singular dóna resposta a aquestes i a moltes altres qüestions que avui continuen essent ben vigents.

«La gràcia dels clàssics és la seva condició intempestiva, que ens donen eines per raspallar l’esperit dels temps a contrapèl amb certes intuïcions que romanen atemporals. ¿Convé que un home vell es casi? ens ajuda a veure fins a quin punt ens hem enamorat de l’amor i ens ofereix una visió alternativa. Contra el monoteisme secularitzat de l’amor, Bracciolini ens acosta a un politeisme dels afectes que, de tant antic, no ens resulta gens aliè.»
Joan Burdeus, Núvol

«En aquest moment d’impostures, en què ningú vol acceptar fer-se vell, resulta més pertinent que mai l’aparició de ¿Convé que un home vell es casi?, un clàssic renaixentista.»
David Castillo, El Punt/Avui

El malcarat

14.00 978-84-16948-45-1

Cnemó és un vell morrut, garrepa i rondinaire que viu reclòs a la seva finca només amb la filla; fins i tot la dona l’ha deixat, exasperada, per anar-se’n a viure amb el fill que havia tingut d’un matrimoni anterior. Amb tot, l’atzar, sempre tan esgarriacries, fa que Sòstrat, un jove de casa bona, caçant en les terres del malcarat, vegi la noia i se n’enamori bojament. Com calia esperar, el vell es nega a donar-l’hi per muller; però, després d’un seguit de trifulgues, l’esquerperia li serà castigada d’una manera ben alliçonadora. També coneguda —ja a l’antiguitat— amb el nom d’El misantrop, aquesta comèdia presenta l’arquetip d’un personatge altiu i bròfec que, per via de les adaptacions llatines, acabà influint en l’obra mestra de Molière.

Icaromenip o l’home estratosfèric / Menip o la consulta dels morts

12.00 978-84-16948-30-7

Menip de Gàdara, el filòsof cínic, atordit per la munió d’escoles filosòfiques que es contradiuen entre elles i fart de tanta vèrbola arrogant, decideix, d’una banda, pujar al cel per esbrinar —amb un socarrimat Empèdocles com a guia— l’estructura del cosmos i les causes dels fenòmens de la natura; i, de l’altra, baixar a l’Hades per preguntar a Tirèsias sobre la millor manera de viure. En els dos divertidíssims diàlegs que conformen aquest volum, Llucià ens fa veure, darrere la màscara de la paròdia, la crua realitat de les accions dels homes, actors de pacotilla que fan el seu trist paper en el teatre de la vida sense tenir en compte que la mort ens iguala a tots.

«Llucià se’ns apareix com un autor fresc, irreverent, intel·ligent, i molt més proper del que potser alguns podrien pensar d’entrada. I la seva obra és d’una vigència a prova de modes i d’èpoques perquè ens recorda la importància del pensament crític i l’efecte sanitós de la sàtira.»
Marc Sogues, Núvol

«Amè i sobri com Voltaire, les seues crítiques lleugeres a tots aquells individus –pitagòrics i mistèrics, entre altres–, que tant ens recorden algun ofuscat confident que sempre tracta d’alliçonar-nos, ens fan passar una estona agradabilíssima.»
Joan Belló Crespo, La Veu dels Llibres

Els avantatges i els desavantatges de les lletres

14.00 978-84-16948-25-3

En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què les carreres universitàries se solen escollir per les «sortides» professionals que se suposa -sovint erròniament- que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs. Reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i sobre les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres, aquest llibre ens demostra que l’ocàs de les humanitats ja ve de lluny.

«L’eco del consell d’aquest savi renaixentista segueix ressonant avui amb tota la seva veritat.»
Ignasi Aragay, Ara

«Text revolucionari que hauria de ser lectura obligatòria entre els nostres aprenents.»
David Castillo, El Punt/Avui

«No hi ha res més tràgic i esfereïdor que llegir un llibre escrit fa cinc-cents, sis-cents o dos mil anys i adonar-se, esbalaït, que l’autor sembla estar descrivint l’ésser humà de l’any dos mil dinou.»
Joan Tello, Blog de l’Escola de Llibreria

El soldat fanfarró

14.00 978-84-16948-15-4

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d’haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothom. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s’està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l’amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen un estratagema infal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la literatura llatina.

Manual de campanya electoral

12.00 978-84-16948-09-3

L’any 64 aC, Ciceró, que té el do de la paraula però no pertany a la noblesa senatorial, és candidat a les eleccions al consolat -la més alta magistratura de Roma- juntament amb sis aspirants més. La victòria sembla inassolible, però el seu germà, que li fa de «cap de campanya», li dóna tota mena de consells, normes de comportament i tàctiques per obtenir el càrrec. Gairebé tot és permès si l’objectiu s’ho val: la mentida en benefici del rèdit electoral, l’adulació, la propaganda, la divulgació dels escàndols dels rivals… Més de dos mil anys després, aquest llibre enlluernador ens continua sorprenent per la seva vigència.

Els acarnesos

12.00 978-84-16948-08-6

Atrapats en la guerra fratricida entre Atenes i Esparta, que s’allarga indefinidament per raó de la política corrupta de dirigents i militars els quals prefereixen fer durar la farsa bèl·lica com més temps millor per seguir cobrant els seus sous elevats, els pagesos atenesos malden per sobreviure dins les muralles de la ciutat un cop han perdut els camps i les collites a mans dels enemics. Un d’aquests pagesos, el sorneguer Diceòpolis, decideix acordar ell tot sol la pau amb Esparta com a simple particular, i fa veure als seus conciutadans i a tots nosaltres la ineptitud i la hipocresia dels governants, que massa sovint ens volen fer beure a galet.

L’enemic de la barba

12.00 978-84-92405-99-2

On s’és vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d’Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca d’altres raons més sòlides, l’aspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d’allò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l’Apòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L’enemic de la barba és d’una actualitat sorprenent.

«La traducció és admirable. Serà una lectura alliçonadora per a tothom, començant per la classe política del nostre país, nació, pàtria o estat.»
Jordi Llovet, El País

Judici a una meuca (Contra Neera)

12.00 978-84-92405-98-5

A l’Atenes del segle IV aC, una antiga prostituta amenaça de subvertir el rígid sistema jurídic de la polis perquè ha usurpat uns drets que no pertoquen a una forastera. Les aventures passades d’ella —que ara és tinguda per una honorable ciutadana— i les de la seva filla —que ha triomfat socialment, malgrat haver fet, probablement, el mateix ofici que la mare— es converteixen en una qüestió d’Estat i, al mateix temps, ens permeten descobrir que l’idealitzat sistema democràtic atenès no era tan irreprotxable com de vegades el presenten. Aquest llibre és, de fet, un dels poquíssims documents que conservem sobre la vida dels qui n’eren exclosos: els esclaus, els estrangers i, sobretot, les dones.

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

¿És breu, la vida?

12.00 978-84-92405-82-4

En una època com la nostra, dominada per les presses, l’estrès i algunes andròmines tecnològiques que provoquen encara més maldecaps —i no ens fan pas més lúcids—, cada vegada hi ha més gent que es pregunta per la durada de la vida. Però, dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que no disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt en ocupacions inútils, i que la nostra existència només és llarga si és plena. El llibre que teniu a les mans ens regala, sens dubte, els millors consells per obtenir aquesta plenitud: la lectura i el coneixement, l’estimació i la pràctica de les virtuts, l’oblit de les ambicions i, sobretot, la ciència de saber viure i morir.

«Aquesta és la primera versió catalana del discurs de Sèneca que podem considerar perfecta: ho és la traducció —com és habitual en la col·lecció “Aetas”—, ho és la introducció, en què Jordi Avilés només escampa una part de la seva sòlida saviesa de llatinista, i ho són les notes»
Jordi Llovet, El País

«Traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent. ¿És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. ¿Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida.»
Joaquim Armengol, Ara

«El seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la.»
David Castillo, El Punt / Avui

«Caldrà reconèixer que també els clàssics filosòfics són adequats per ensenyar-nos certes virtuts vitals que la vida moderna tendeix a fer-nos oblidar, presa de les seves imperatives servituds.»
Joan Garí, El Temps

«Un sospita que si n’haguéssim fet més cas, potser sí que no ens semblaria tan breu, la vida. Viure-la plena és l’objectiu; el problema és atrevir-s’hi.»
Ada Castells, La Vanguardia