• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Discurs en lloança de les lletres i altres escrits humanístics

14.00 978-84-19908-10-0

En una època, el Renaixement, en què els homes podien aspirar a l’ascens social per mitjà de la literatura, Cassandra Fedele mostra la realitat de les dones cultes: no aconseguirien cap recompensa ni cap privilegi pel conreu de la literatura, sinó com a màxim gaudi i delectació, com llegim en el bell Discurs en lloança de les lletres. Ella, però, gràcies als seus vastos coneixements, fou escoltada en els àmbits acadèmics i va reunir a casa seva un cercle intel·lectual de primer ordre, on departia sobre filosofia, religió i literatura amb els humanistes més cèlebres i amb prohoms de tot Itàlia, que s’estimaven més fruir de la seva conversa que lliurar-se a les refinades delícies de Venècia. Això explica per què Angelo Poliziano no dubtà a comparar-la amb l’insigne Giovanni Pico della Mirandola.

Aires, aigües i llocs / Jurament

12.00 978-84-19908-01-8

Els antics eren plenament conscients de la relació que hi ha entre el clima i les malalties de la població, i sabien també que el territori, les estacions de l’any, els vents o les aigües poden influir notablement en la constitució i el caràcter de les persones. Veritable vademècum per als metges itinerants de l’època, aquest tractat encara ens sorprèn per les nombroses intuïcions que ofereix. Aquest volum, així mateix, inclou la versió originària del Jurament hipocràtic, la qual, per sort o per desgràcia, no té gaire cosa a veure amb el text que juren, any rere any, les noves generacions de metges.

Monòlegs humorístics i extravagants

15.00 978-84-16948-99-4

No podem copsar del tot la figura de Pompeu Gener sense l’humor, un tret que domina bona part dels seus escrits. Influït pel cercle dels «hidròpates» francesos, els quals va conèixer a París, Gener en va manllevar la hilaritat i la mateixa forma del monòleg per escriure els divertidíssims textos que s’apleguen en aquest volum. El fet de demanar explicacions quan ningú no les vol donar, els maldecaps que pot arribar a provocar una parentela massa nombrosa, una detallada descripció del cel feta de primera mà pel diable, els desastres que el maleït progrés ocasiona o la creació d’una república federal en el cel, a fi de destronar el Pare Etern perquè és massa vell, són, entre moltes altres, algunes de les genialitats del gran Peius que podeu llegir en aquest llibre admirable.

Mostel·lària, una de fantasmes

14.00 978-84-16948-95-6

Després de tres anys fora de casa en viatge de negocis, el vell Teopròpides torna a Atenes, on el seu fill Filòlaques i els seus amics cràpules han fet de casa seva un cau de vicis, i de la seva vida, una disbauxa inacabable. Les gresques contínues i els serveis exclusius de Filemàcia, una prostituta que li té el cor robat, han fet que el jove dilapidi la fortuna paterna. Quan està al caire del precipici, el seu esclau Tranió, home astut i desvergonyit, s’empesca un seguit d’enganys per amagar-l’hi tot a l’ancià. El primer d’aquests enganys és que la casa està embruixada per la presència d’un fantasma, i, a partir d’aquí, les situacions còmiques no paren d’augmentar fins a l’insospitat desenllaç de l’obra, una de les millors comèdies que ens va deixar l’antiga Roma.

Una nit

15.00 978-84-16948-89-5

Amb una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada. Autèntica fita a casa nostra de la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a «novel·les d’una jornada», a l’estil de les de Zweig, Woolf o Swinnerton, aquesta amena narració és una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de preguerra i un testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana.

«Qui sóc és la gran pregunta filosòfica, existencial, que com un subtil fil de plata travessa les pàgines d’Una nit, sens dubte una de les millors novel·les de Domènec Guansé.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Una nit és, sens dubte, un relat intens, complex i intel·ligent sobre els sotracs de l’ànima humana i els abismes insondables del jo.»
Maria Dasca, El País

La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona

14.00 978-84-16948-83-3

Aquest llibre descriu els principals fets bèl·lics de la guerra de Successió. Com a jurista, Josep Plantí hi vindica l’opció política escollida pels catalans —en defensa de les seves constitucions, drets i llibertats— contra la Casa de Borbó. Com a testimoni ocular, descriu els fenòmens atmosfèrics que van esdevenir premonitoris (com el meteorit que travessà Catalunya el dia de Nadal del 1704), els episodis més cruels de la guerra i la repressió de la postguerra. I com a llatinista expert, ho fa amb una prosa treballada que vol recuperar el model clàssic. Gairebé tres segles després de la redacció del manuscrit, aquesta obra singular, d’una importància històrica cabdal, arriba en una acurada traducció catalana.

«Plantí reflexiona sobre Catalunya i l’exili, una reflexió que té, a més, un efecte mirall, d’una clara ressonància amb el nostre present, més enllà del valor testimonial històric. La desgràcia de Catalunya, el maltractament venjatiu, sistemàtic i permanent, ve de lluny i sembla repetir-se malgrat els intents de superar-la.»
Joaquim Armengol, Ara

La dama de la lloba

15.00 978-84-16948-80-2

L’arrogància de l’home conquistador castigada per una dona que el menysprea massa per tenir-li por; la reina oriental que rebutja el poder i les riqueses per tal de ser completament lliure i no estar sotmesa al marit; un deliciós equívoc, amanit d’androgínia, que acaba amb una feliç història d’amor entre dues noies; les virtuts de l’amistat femenina; una proxeneta paradoxalment casta… En els bellíssims contes que conformen La dama de la lloba, la intrepidesa, l’altruisme, l’orgull i la passió de les protagonistes desafien les normes socials i capgiren els rols establerts al llarg dels segles. Renée Vivien va ser, sens dubte, una gran escriptora, però també sabia, com ens demostrà en aquest llibre prodigiós, que s’avançava de molt al seu temps.

«En els contes de La dama de la lloba Renée Vivien hi escriu fragments de vida intensa i lliure, que desafia les convencions socials a l’avançada del seu temps.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«El seu amor per les dones lliures i diverses impregna cada racó d’aquesta degustació exquisida de modernitat.»
Purificació Mascarell, Caràcters

Exiliats

15.00 978-84-16948-78-9

Richard Rowan, un escriptor de passat crapulós, torna a la seva Irlanda nadiua després d’uns quants anys d’estar «exiliat», amb la seva muller Bertha, a Itàlia. Allà es retroba amb un amic de tota la vida, el periodista Robert Hand, i amb la cosina d’aquest darrer, Beatrice Justice, de la qual Rowan està enamorat. Aviat, però, la llibertat d’acció amatòria que ell predica per a si mateix i per a la seva dona —llibertat contrarestada per la seva dèria gairebé malaltissa de saber tot el que ella fa— el durà indefugiblement a un carreró sense sortida. Tots hem pres decisions importants moguts per la il·lusió, per un propòsit concret, per la passió, però les conseqüències d’aquestes decisions sempre són imprevisibles, com podeu comprovar en aquesta gran obra.

Calígula

14.00 978-84-16948-75-8

¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

«El populisme i la conspiranoia no són malalties polítiques modernes. Són més velles que l’anar a peu. Són consubstancials al poder. Igual que quan ens fem ancians tenim molts números de la rifa per perdre el cap, a moltes persones que assoleixen el poder els passa el mateix: deixen de tocar de peus a terra i s’acaben comportant com déus capriciosos. Com més poder, més perill.»
Ignasi Aragay, Ara

«Encara avui dia, Suetoni és una de les fonts més fiables per entendre l’essència d’uns governants que varen dominar el món. És de les seves famoses Vides dels cèsars d’on s’ha extret aquest volum de Calígula, un retrat immisericorde, a vegades fins i tot cruel, que ens mostra furor i follia i que Adesiara ha recuperat en un moment decisiu del nostre temps.»
Jaume C. Pons Alorda, El Temps

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

L’educació del gènere humà

11.00 978-84-16948-60-4

Quan Lessing va publicar L’educació del gènere humà, el 1780, havien de passar encara quatre anys perquè Kant adoptés el famós lema Sapere aude, que resumia el sentit de la Il·lustració. El valor que ell donava a aquest corrent se centrava en l’ús de la pròpia raó com a eina principal del coneixement, contraposada a la preeminència a Europa, durant força segles, de la mentalitat religiosa. El poder que havien assolit les institucions eclesiàstiques feia que qualsevol referència al tema fos susceptible de ser censurada o castigada amb severitat, i per això cal llegir amb molta atenció —i sovint entre línies— aquesta obra cabdal del pensament il·lustrat que reivindica la raó per sobre de tot i planteja la necessitat d’una divinitat prescindint de la revelació i dels escrits d’hermenèutica religiosa.

Defensa de la poesia

11.00 978-84-16948-56-7

Vivim una època infausta, atès que la poesia ha estat arraconada en una societat en què la pretesa raó ha guanyat la partida a la imaginació. Com diu l’autor, els poetes «han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tècnics», però no hi ha dubte que els poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia és una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’n. ¿Per què són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per què, a pesar de totes les misèries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’existir? ¿Per què, malgrat la nosa que sol fer als insipients, continua alegrant la vida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.

«Davant l’oportunitat que Adesiara ens brinda, cal llegir la Defensa de la poesia per fer front a la decadència i finalment assumir que “els poetes són els legisladors no reconeguts del món”.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Una agosarada passejada per les profundes idees que van moure els poetes romàntics i una apassionant descoberta pel lector del segle XXI.»
Anna Ruiz Mestres, La Fura

La cacera del Sauró

12.00 978-84-16948-54-3

Deu personatges excèntrics i estrafolaris, comandats per un capità que toca la campana de forma compulsiva i orientats només per un mapa en blanc, s’embarquen en una expedició impossible en cerca de l’espaventable Sauró, la criatura fabulosa i ignota que han sortit a caçar. Finalment, ai las!, el resultat de la cacera no és ben bé el que ells esperen. Paròdia humorística i desbaratada dels poemes èpics, joc lingüístic permanent, aquesta narració al·lucinant —considerada la principal obra en vers de Carroll— permet descobrir molts dels trets distintius que han meravellat els lectors de les aventures d’Alícia.

«El text és un monument a l’aventura de la imaginació i al viatge. Som en un reialme fantàstic, però també sensorial, una lectura que ens omple l’esperit d’idees i mots.»
David Castillo, El Punt/Avui

¿Convé que un home vell es casi?

12.00 978-84-16948-55-0

És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en forma de diàleg, aquest llibre singular dóna resposta a aquestes i a moltes altres qüestions que avui continuen essent ben vigents.

«La gràcia dels clàssics és la seva condició intempestiva, que ens donen eines per raspallar l’esperit dels temps a contrapèl amb certes intuïcions que romanen atemporals. ¿Convé que un home vell es casi? ens ajuda a veure fins a quin punt ens hem enamorat de l’amor i ens ofereix una visió alternativa. Contra el monoteisme secularitzat de l’amor, Bracciolini ens acosta a un politeisme dels afectes que, de tant antic, no ens resulta gens aliè.»
Joan Burdeus, Núvol

«En aquest moment d’impostures, en què ningú vol acceptar fer-se vell, resulta més pertinent que mai l’aparició de ¿Convé que un home vell es casi?, un clàssic renaixentista.»
David Castillo, El Punt/Avui

Lo ferrer de tall

15.00 978-84-16948-51-2

Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.

«El respecte del català prefabrià —encertat criteri dels editors— demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa literària òptima. Escrit en vers heptasíl·lab, Lo ferrer de tall és un drama que, un segle i mig després d’haver estat escrit, flueix i sona prou bé, força més proper al català actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.»
Xavier Dilla, El País

«Una obra imprescindible per conèixer i parlar amb propietat de la tradició teatral catalana.»
Pere Martí i Bertran, Revista de Girona

Els teixidors

14.00 978-84-16948-53-6

Poques vegades una obra literària ha respirat tanta veritat com Els teixidors. Basant-se en les revoltes que van tenir lloc l’any 1844 a Silèsia, on els treballadors del tèxtil malvivien en pèssimes condicions sotmesos al despotisme i l’arbitrarietat dels amos —com també passava aleshores a casa nostra—, Hauptmann escriu el primer drama en què una massa insurgida s’erigeix en protagonista. Potser mai no s’han descrit amb tanta precisió com en aquesta peça, considerada un dels moments culminants i no superats del teatre europeu, les perennes injustícies socials, els sofriments de la misèria extrema o la intrepidesa que la fam i la necessitat poden arribar a suscitar en els més desesperats.

1 2 5