Kim
23.00€ × 1 
El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia
30.00€ × 1 Subtotal: 53.00€
20.00€
Els nois del poblet de Longeverne, a la tarda, quan surten de l’escola, s’imposen la missió indefugible d’enfrontar-se amb els nois del poblet veí de Velrans. Aquestes batusses pels boscos dels voltants no tenen res a envejar a les guerres dels adults. La rivalitat entre tots dos bàndols és aferrissada, i les tàctiques de combat, d’allò més enginyoses, fins al punt que els vencedors requisen els botons i altres peces de la indumentària dels vençuts com a tresor de guerra. Aquesta novel·la inoblidable, que ha inspirat diverses pel·lícules, ens transporta a un temps —no pas tan llunyà— en què els joves encara no eren autòmats esclavitzats pels teclats i les pantalles, sinó esperits lliures delerosos d’aventura.
Un matrimoni d’enginyers, pioners en l’estudi de temps i mètodes per a augmentar la productivitat de les indústries, aplica els seus peculiars procediments professionals per dirigir —o, si més no, intentar-ho— els seus dotze fills, sis nenes i sis nens. Aquest sistema d’organització familiar resulta de vegades força útil: els infants són els més diligents a l’hora d’aprendre a escriure a màquina, fer càlculs, llegir, avançar cursos a l’escola… Però, com calia esperar, no tot resulta tan senzill, i les situacions còmiques i eixelebrades no tenen aturador en aquesta novel·la (escrita per dos dels fills de la parella) que farà riure fins i tot els lectors més seriosos.
La casa de la petita Dorothy i el seu gosset Totó és arrossegada per un cicló a una terra fantàstica habitada per tot d’éssers insòlits i quatre bruixes, dues de bones i dues de dolentes. Allà fa amistat amb el Llenyataire de Llauna, l’Espantaocells i el Lleó Poruc, personatges ben singulars que busquen, respectivament, un cor, un cervell i la valentia. Ells acompanyaran la nena a la Ciutat Maragda, on tenen l’esperança que el Gran Oz pugui atorgar-los el que desitgen. Com va dir l’autor, aquest llibre que teniu a les mans és «un conte de fades modern que conté tota la joia i la meravella i deixa de banda els maldecaps i els malsons», i també ens ensenya que molt sovint no hem de cercar el que necessitem a fora, sinó dins de nosaltres mateixos.
En Justí Tant-se-val és un mosso d’hostal despert i eixerit que veu transformada la vida que duu en el poble de Vilavent per l’arribada de Lluïsa de Marival, una noia de família noble el pare de la qual, condemnat a la guillotina, està empresonat en una sinistra masmorra de la França revolucionària. En Justí, enamorat de la jove, mou cel i terra i viu una pila d’aventures increïbles en el país veí (fins i tot s’entrevista amb Robespierre!) per tal de salvar el pare de la noia. La superació de la pèrdua dels éssers estimats, l’enlluernament dels primers amors, el desig impertorbable de justícia i, sobretot, la capacitat de sacrifici per assolir un ideal, per més inversemblant que sigui, continuen fent d’aquesta novel·la un veritable estímul per no deixar de fer allò en què creiem.
Tothom té al cap l’escena més lacrimògena del cinema infantil, la mort de la mare de Bambi. En realitat, la novel·la original, aquesta que teniu a les mans, tracta de la vida d’un cabirol al bosc, i la pèrdua de la mare és un més dels perills que assetgen la vida animal. Bambi es fa gran i aprèn a conèixer els secrets de la natura, alhora que es formula les grans preguntes que ens fem tots sobre nosaltres mateixos, sobre la vida i la mort. Però, al bosc, no tot són flors i violes: l’amenaça de la figura humana, violenta, temuda i vista com a inevitable, hi és omnipresent. Escrita en el període d’entreguerres, Bambi és, també, una punyent al·legoria sobre les forces del mal que planaven sobre els jueus i sobre Europa. Per això els nazis, que havien entès perfectament el paper que hi feien, la van prohibir.
En Nils Holgersson, un marrec trapella i ronsejaire, és transformat en follet com a càstig pel seu mal comportament. Endut per les oques salvatges en la seva migració cap a les terres dels lapons, al nord de Suècia, fa un viatge del tot increïble —muntat a l’esquena del seu inseparable Mårten, una oca mascle domèstica— que li permet contemplar la grandiositat de l’entorn natural, assabentar-se d’una pila de llegendes extraordinàries i descobrir, també, les alegries i els patiments de molta gent. Gràcies a la imaginació inesgotable de l’autora, aquest llibre ens ensenya a valorar la lleialtat, la noblesa de sentiments i l’amistat, i, sobretot, ens ajuda a somiar en un món ben diferent de l’actual.
En Pere Virolet és un porquerol humil i espavilat d’una masia de les muntanyes catalanes. Enamorat de la bella Florineta, la filla de l’amo, decideix anar-se’n del poble i sortir a córrer món per fer fortuna i, així, poder demanar al pare la mà de la noia. Havent embarcat com a polissó, convençut que va cap a Amèrica, el vaixell naufraga, i només ell i el temorenc Bolitx —que es converteix en el seu company inseparable— arriben sortosament a la costa africana. Allí els entrebancs que hauran de superar per assolir el seu propòsit no tenen fi ni compte, però la perseverança d’en Virolet és invencible, perquè, com diu l’autor, «amb ferma voluntat i amor al treball s’obté el que es vol, sempre que hi ajudi la bondat de sentiments i l’honradesa en les accions».
El jove Sandokan, príncep d’una de les illes de Borneo, és destronat pels anglesos, que veuen en ell un perillós rival per als seus interessos. Disposat a venjar-se de l’afront, el malai aplega una munió d’homes audaços que el converteixen, després d’un gran nombre de victòries esclatants, en el Tigre de Malàisia, el pirata més valent i més temut de tot l’Orient. Però un dia, després d’un naufragi, és guarit a la mansió de lord Guillonk, la neboda del qual, Marianna, el captiva amb la seva bellesa incomparable. Aquesta passió naixent i recíproca fa que Sandokan es plantegi segrestar la noia per convertir-la en la seva dona, i fins i tot abandonar per sempre la pirateria i la seva illa de Mompracem. Faci el que faci l’heroi, les aventures estan més que garantides.
Un esclau de Kentucky, anomenat Tom, és venut a un traficant per saldar els deutes contrets pel seu amo, que, malgrat tot, l’ha tractat prou bé mentre ha estat a les seves mans. Contràriament al que fan altres esclaus, que intenten aconseguir la llibertat per tots els mitjans que tenen a l’abast, en Tom decideix acceptar el seu destí injust. Després de diverses adversitats, va a parar a la plantació de cotó d’en Simon Legree, un hisendat cruel i inhumà. Però la fe, la integritat i l’honradesa sempre triomfen, com ho demostra aquesta gran novel·la, que és considerada un símbol de la llibertat i de la igualtat entre els éssers humans, i també un model de protesta contra la discriminació quan el poder actua de manera infame.
Un americà, John Cort, i un francès, Max Huber, formen part com a exploradors d’una expedició en cerca de vori per les regions del riu Ubangui. En un dels bivacs, una estampida d’elefants destrueix el comboi, i només queden els dos protagonistes, el batedor Khamis i en Llanga, un nen indígena. A fi de tornar a Libreville, hauran de travessar la selva i davallar per rius desconeguts i plens de perills: tota una lliçó de supervivència enmig de paratges inexplorats. ¿Inexplorats? No ben bé. Tres anys enrere, el doctor Johausen, un alemany mig guillat, s’havia introduït en aquells territoris amagats per conviure amb els simis i intentar trobar la baula perduda en l’evolució dels humans. ¿Què se n’ha fet, del doctor? Només ho sabreu si descobriu, com els nostres amics, el sorprenent poble aeri.
La Reina de les Neus, la sireneta, l’intrèpid soldadet de plom, la fada del saüc, la princesa del pèsol o el príncep malvat, entre tants i tants altres personatges que faríem bé de no oblidar i de transmetre a les noves generacions, són irrefutablement patrimoni universal de la humanitat. Mestre insuperable a l’hora d’harmonitzar les rondalles i el folklore nòrdics amb els aspectes més actuals del seu temps, tot amanit amb una certa concepció romàntica de la natura i del món, Andersen va entrar de ple dret en la història de la literatura amb aquesta magna obra. Quan hàgiu llegit aquests contes, ben segur que no arribareu a viure mai les sorprenents aventures o els incerts contratemps dels protagonistes, però potser sabreu aprofitar millor les meravelles de la vida.
«Cal llegir aquesta obra immensa amb els ulls admirats d’un infant. I també amb la seva saviesa discreta, perquè hem de recordar que només el nen va revelar la impostura dels adults, en ser capaç de reconèixer que l’emperador anava ben conill. Pura substància de relat!» Jordi Llavina, Ara
La vida monòtona i intranscendent d’una escola rural es capgira del tot amb l’arribada de l’Augustin Meaulnes, adolescent d’esperit inquiet i cor aventurer que amb el seu tarannà traurà de l’ensopiment els nois i, sobretot, el François Seurel, el fill del mestre, que esdevé el seu amic incondicional. Conduït per l’atzar, el Meaulnes viu una experiència inaudita que sols comparteix amb el François, que se la farà seva. El secretisme del Meaulnes provoca canvis en el seu comportament i una colla de vicissituds que no el deixaran viure mai més en pau. L’amistat sense fissures, la lleialtat a la paraula donada, la integritat amorosa entreteixeixen aquesta novel·la extraordinària, que mostra com incideixen en la vida adulta les experiències viscudes durant l’adolescència i com poden condicionar el nostre accés a la felicitat.
«El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier, és un cant a la vida que es desplega en l’amistat entre companys, en la descoberta i difícil realització de l’amor ideal, en la intensa vida interior de l’aventurer, sempre pelegrí del misteri.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol
En Kim és un marrec orfe, més llest que una fura, que sobreviu fent encàrrecs i demanant almoina pels carrers de Lahore. Un dia, per atzar, troba un lama tibetà que cerca la il·luminació, es converteix en el seu deixeble i la vida li fa un tomb. La seva intel·ligència precoç i el seu enginy innat no passen desapercebuts al lama —a qui en Kim acompanya per tota l’Índia—, però tampoc als serveis secrets britànics, que preparen el noi perquè dugui a terme missions ben agosarades en l’anomenat Gran Joc. Novel·la d’aventures, novel·la d’espies, novel·la d’iniciació, novel·la picaresca, la lectura d’aquest llibre fascinant, considerat una obra mestra de la literatura universal, és d’allò més enriquidora.
«En l’excel·lent traducció literària de Carles Miró, Adesiara acaba de publicar una novel·la extraordinària considerada una obra mestra i molt recomanable de llegir: Kim, de l’escriptor angloindi Rudyard Kipling. Premi Nobel de Literatura de l’any 1907, l’obra de Kipling destaca per una poderosa imaginació, una intel·ligència tan perceptiva com deductiva, grans dots d’observació i un talent excepcional per narrar.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol
