• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Sàtires

14.00 978-84-92405-11-4

Convençut que el poeta ha d’instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l’amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades, la niciesa dels nous rics i fins les manies d’un precursor de la nouvelle cuisine: tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial.

«Les Sàtires (en excel·lent traducció, la primera sense eufemismes ni bricolatge moralista) ens aboquen a les veritats del món, a les petites i a les més transcendentals com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs que menyspreen els necis sense ser millors ni més savis.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Ascesi

14.00 978-84-92405-10-7

Cant de llibertat i de sofrença, cant de les virtuts i les misèries de la condició humana, aquesta obra cabdal, veritable reflex del pensament de Kazantzakis que fou publicada en la seva redacció definitiva l’any 1945 i que ell mateix considerava la més important que havia escrit mai, constitueix la màxima expressió de la lluita de l’individu, abocat irremeiablement a l’abisme de l’existència, per desprendre’s de tot allò que és superflu i de tots els obstacles que impedeixen a l’ànima l’ascensió definitiva.

«Kazantzakis gairebé crea una religió des de la més absoluta llibertat, des de l’abisme de la seva ànima que crida, que és com un ocell de foc, indomable.»
Ignasi Aragay, Avui

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

Berenice

16.00 978-84-92405-08-4

Sotmesos a les atzagaiades del destí, els personatges de Racine són dominats indefectiblement per les passions contradictòries. La pugna entre el poder i l’amor, que és presentada en aquesta peça de manera sublim, fa que l’elecció dels protagonistes es converteixi en un dilema enormement transcendental, però esdevé infructuosa malgrat tots els seus esforços. És ben bé aquesta lluita irresoluble allò que els acosta a nosaltres: són, al capdavall, febles i malsegurs com tota la humanitat. I això explica, sense cap mena de dubte, la perennitat d’aquesta obra.

«La Berenice de Mestres no tan sols manté les millors virtuts d’un text del classicisme francès del XVII, sinó que llisca de primera per ser dita als escenaris del XXI.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Els crims de l’amor

22.00 978-84-92405-09-1

«Els meus pinzells són massa enèrgics; dono al vici traços massa odiosos. ¿En voleu saber la raó? No tinc l’arriscat projecte de fer que les dones adorin els personatges que les enganyen; vull, al contrari, que elles els detestin: és l’única manera d’impedir que es deixin enganyar, i, per reeixir-hi, aquells herois meus que prenen el camí del vici, els he fet tan espantosos, que ben segur que no inspiraran ni pietat ni estimació.» Vet aquí la raó de ser dels cinc relats que componen aquest volum, precedits de l’admirable i documentada «Idea sobre les novel·les», amb la qual Sade encapçala aquest llibre fascinador.

«Aquests contes són més cenyits, la matèria no es dilata, l’acció va al gra, i tenen, a més a més, l’avantatge de contenir el marquès en estat pur.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

L’exclosa

22.00 978-84-92405-06-0

A la Sicília de la fi del segle XIX, una dona, repudiada i calumniada pel marit i foragitada del poble, ha d’enfrontar-se tota sola, en lluita heroica i desigual, amb els costums atàvics, el pes dels prejudicis i la mauleria hipòcrita d’una societat en què les enraonies, les enveges i l’honor encara que es fonamenti en la fal·làcia són més poderosos que la veritat. Amb aquesta novel·la colpidora i revolucionària, Pirandello reflecteix, d’una manera extraordinàriament objectiva i amb certes pinzellades d’humor, els instints més pregons del gènere humà.

«L’equilibri entre humor i drama, entre el retrat social i el retrat humà, entre el grotesc i el realisme més afinat, entre diàlegs i acció, converteix L’exclosa en una obra mestra sobre la qual el pas del temps no li ha pogut gravar cap ni una arruga.»
Lluís Bonada, El Temps

Història universal de Paniceiros

18.00 978-84-92405-05-3

Paniceiros, el llogaret real i fabulós on conflueixen la vida, la literatura i el record, és l’indret que acull els costums avials, l’omniscient cultura popular i les «radiacions tel·lúriques» que molts fins i tot algun dels qui hi han nascut, caragirat de mena s’entesten a destruir. Símbols de la memòria col·lectiva d’una Astúries que no vol desaparèixer davant la irrupció d’una modernitat mal entesa, els personatges que el destí ha lligat a Paniceiros malden, cadascun a la seva manera, per fer sentir el clamor d’una terra que es resisteix a ser dominada.

«Mentre el soroll embolcalla la terra, pronunciareu en veu baixa, com un conjur, com un ardit, la paraula de l’aventura: Pa-ni-cei-ros. I ja podreu somniar l’harmonia del món.»
Ignasi Aragay, Avui

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui

Història del Diable

29.00 978-84-92405-02-2

El Diable és un dels protagonistes preeminents de la cultura occidental. L’Església li ha atribuït, des de la seva fundació, tota mena de crims, malvestats i dolenteries. Ara bé, potser Satanàs no és tan poderós i malentranyat com el pinten aquells qui al llarg dels segles han portat la veu cantant en matèria de religió. Daniel Defoe fa gala dels seus vastos coneixements polítics, històrics i literaris, de la seva erudicció bíblica i, sobretot, de la subtil ironia que caracteritzà la seva obra per oferir als lectors que sàpiguen llegir entre línies la veritable història d’aquest ésser que, tot i que se’ns ha mostrat sempre astut i sanguinari, ha estat massa sovint l’ase dels cops.

«Els seus atacs a l’estament religiós són demolidors, fins al punt que moltes vegades no sembla haver-hi altre diable que l’estructura eclesiàstica.»
Pere Saborit, El País

El retrat de W. H.

16.00 978-84-92405-01-5

Les enigmàtiques inicials W. H., que amaguen el personatge a qui William Shakespeare dedicà els seus sonets, han estat objecte d’incomptables hipòtesis per a descobrir-ne la identitat. ¿És lícit d’empescar-se una teoria sorprenent sobre una obra d’art fins al punt que el qui la formula, bé que sap que és una impostura, decideix morir per ella? Oscar Wilde, amb la finor i l’airositat que li és característica, ens permet descobrir en la bella figura de Willie Hughes el noi enciser, l’herald de primavera i la clau de volta de la força commovedora del dramaturg més cèlebre de tots els temps. Teoria admirable, profundes emocions, elegant artifici: tot s’harmonitza en aquest relat fascinant.

Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio

12.00 978-84-92405-00-8

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l’elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d’apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d’una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l’humanista per excel·lència.

«Aquesta feliç publicació és oportuna per capbussar-nos en el món interior i les contradiccions d’un dels grans poetes i humanistes del Renaixement.»
Antoni Gómez, Levante

1 13 14