• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Sempre han tingut bec les oques

20.00 978-84-92405-59-6

En certs àmbits, és habitual de presentar l’edat mitjana com un període idíl·lic i de somni. Però en aquesta obra tan sorprenent com enyorada el lector pot accedir de primera mà al peculiar dia a dia de la societat medieval de veritat: les disbauxes dels darrers comtes d’Empúries, els abusos contra els esclaus, l’avidesa de les dides, l’estupre de Pere d’Urrea —arquebisbe de Tarragona— o una «hecatombe de poncelles» organitzada per una alcavota massa sol·lícita són alguns dels episodis reals i documentats que demostren, com deia Joan Fuster, que «sempre rellisquen els homes pel mateix indret».

«Viatge a l’edat mitjana més luxuriosa.»
Ignasi Aragay, Ara

Sir Thomas More

16.00 978-84-92405-90-9

Arran dels privilegis i la impunitat de què gaudeixen els estrangers que han arribat a la ciutat des de tot Europa, esclaten a Londres un seguit de revoltes de caire racista i xenòfob. L’agutzil Thomas More, home íntegre i dialogant, aconsegueix calmar la insurrecció, per la qual cosa el rei el premia amb el càrrec de Lord Canceller. Amb tot, la bona fortuna sol ser massa efímera: la seva negativa a signar uns articles enviats pel monarca —negativa que amaga l’oposició de More al divorci d’Enric VIII de la seva primera esposa— el duu a l’empresonament i, després, a la mort. I és que l’honestedat resulta sempre arriscada si topa amb els designis dels poderosos. Potser és aquesta una de les raons fonamentals de la sorprenent actualitat d’aquesta obra.

«More, agutzil de Londres, aplaca la ira d’uns ciutadans que temen per les seves feines i costums a causa de l’arribada de forasters fugits de persecucions religioses. ¿Els sona? […] Així el fa parlar Shakespeare. I així l’hauríem d’escoltar de nou avui.»
Ignasi Aragay, Ara

Tal qual

25.00 978-84-16948-52-9

Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà… Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.

PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ 2021

«Un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El llibre és ple de moments lúcids, molts d’ells escrits de matinada, que colpegen el lector.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Un d’aquells llibres que fan gran una literatura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«Tots els pensaments que Valéry va escriure, sempre entre l’alba i l’hora d’anar a treballar en una feina burocràtica (com Kafka), posseeixen la mateixa lluïssor que les coses més intel·ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contemporània.»
Jordi Llovet, El País

«El text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més.»
Xavier Graset, El Punt/Avui

«Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l’anècdota, per l’agudesa del seu sentit crític, no han perdut vigència. Com en tots els llibres d’aquestes característiques, cap lector dirà que l’encerta sempre, però sí que haurà de reconèixer que la immensa majoria de les seves afirmacions són de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.»
Manuel Castaño, El País

Teogonia

14.00 978-84-92405-54-1

Gràcies al do que rep de les Muses, Hesíode —poeta i profeta alhora— esdevé el cantaire del passat còsmic i llegendari dels hel·lens: els éssers primordials (Caos, Cel, Terra, Tàrtar, Eros), la castració d’Úranos, la desfeta del soberg Cronos, la lluita dels Titans i els Olímpics fins a la victòria de Zeus, però també l’engany de Prometeu —que comportà com a càstig la creació de la primera dona— i les múltiples unions de déus i deesses han fascinat durant segles els amants de les lletres. I és que potser els orígens de la nostra civilització encara són moltes vegades l’explicació del present que ens toca viure.

Tots els monòlegs

14.00 978-84-92405-42-8

En una carta adreçada a Rusiñol arran de l’èxit de l’estrena del seu primer monòleg, el crític Josep Yxart l’exhortava: «Treballa força, envia alguna cosa grossa, atrevida, espontània i que faci escruixir». I les peces posteriors van demostrar que l’escriptor seguí aquest consell al peu de la lletra: un caçador que l’únic que mata és el temps, una enginyosa màquina que posarà fi a la fam mundial repartint escudella o una minyona que es vol suïcidar a còpia de beure Anís del Mono són alguns dels mítics episodis amb què el monòleg va atènyer al nostre país la modernitat escènica i literària.

«Llegides avui, aquestes petites perles tenen la gràcia de construir un microcosmos que barreja grosso modo el costumisme i la modernitat.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

«És molt divertit i a l’època omplia els teatres amb les estrenes dels seus monòlegs.»
Martí Sales, Time Out

Tots els sonets

22.00 978-84-16948-04-8

Gerard Vergés va llegir intensament i assídua l’obra de William Shakespeare des de ben jove. Amb el pas dels anys, la presència del Bard de Stratford-upon-Avon es féu palesa a totes les facetes de la producció original de Vergés. El llarg procés de lectura i apropiació de Shakespeare culminà amb la publicació d’una versió integral dels 154 sonets del geni anglès, una traducció extraordinària que s’ha imposat com un autèntic clàssic modern per la voluntat de lectors, crítics i estudiosos, i, així mateix, ha servit d’estímul creatiu a tots els traductors posteriors que han provat sort amb els poemes lírics de l’autor de La tempesta. De la mà de Vergés, podem endinsar-nos en l’abassegadora aventura de llegir els sonets de Shakespeare amb totes les garanties en una versió brillant, dúctil, fidel i plenament contemporània.

Un tramvia anomenat Desig

16.00 978-84-16948-14-7

Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana.

«La seva correcció política és zero, i potser per això, després de tant de temps de ser escrita, aquesta tragèdia conserva una carnalitat que tan bé va saber portar al cinema Elia Kazan i que ara llegim en una magnífica traducció que hem d’agrair a Joan Sellent.»
Damià Alou, Ara

Un viatge sentimental per França i Itàlia

18.00 978-84-16948-84-0

Després de l’èxit esclatant del Tristram Shandy, que el va convertir en un ídol de masses, Laurence Sterne va voler demostrar en l’obra que teniu a les mans, publicada per primer cop l’any 1768, l’esclat del seu enginy i la seva sensibilitat fora mida. Un viatge sentimental per França i Itàlia no és un llibre de viatges típic, sinó una novel·la genial sobre la vida quotidiana de l’època. En la descripció de les peripècies del protagonista —alter ego de l’autor—, no hi manquen la mordacitat, la picardia i la inventiva, però també hi trobem un capgirament de l’escala de valors d’una modernitat sorprenent. I és que, com diu Virginia Woolf en el pròleg: «Una noia pot ser més interessant que una catedral; un ase mort, més instructiu que un filòsof viu.»

«És un autor que escriu sense cap línia argumental, o molt plena de digressions, de manera que un sol capítol dels seus llibres val pel tot, gràcies, en especial, al bon humor i a l’elegància de l’estil. I ara ens hauríem d’esplaiar sobre la bellesa de la traducció de Mallafrè…»
Jordi Llovet, El País

Una dona

20.00 978-84-92405-57-2

«Un llibre que donés forma a totes les idees que s’agitaven caòticament en mi des de feia dos anys i que portés l’empremta de la passió. ¿És que no l’escriuria mai ningú? ¿És que no hi havia cap dona al món que hagués patit el que jo havia patit, que hagués rebut els advertiments que jo havia rebut de les coses animades i de les inanimades, i sabés extreure de tot plegat l’essència pura, l’obra mestra equivalent a una vida?» Vet aquí, tal com escriu l’autora, una definició insuperable d’aquesta novel·la, colpidora autobiografia d’una dona que lluita amb totes les forces per la seva llibertat i que s’ha de plantejar si, per aconseguir-la, cal renunciar a ser mare i esposa.

«Llegir aquest llibre és una sort, com tenir el privilegi d’assistir a l’eclosió dels primers brots d’un ametller.»
Marina Espasa, Ara

Una nit

15.00 978-84-16948-89-5

Amb una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada. Autèntica fita a casa nostra de la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a «novel·les d’una jornada», a l’estil de les de Zweig, Woolf o Swinnerton, aquesta amena narració és una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de preguerra i un testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana.

«Qui sóc és la gran pregunta filosòfica, existencial, que com un subtil fil de plata travessa les pàgines d’Una nit, sens dubte una de les millors novel·les de Domènec Guansé.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Una nit és, sens dubte, un relat intens, complex i intel·ligent sobre els sotracs de l’ànima humana i els abismes insondables del jo.»
Maria Dasca, El País

Una noia i un soldat

18.00 978-84-19908-04-9

Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d’un exili que s’havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l’autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l’experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d’una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» —com podem llegir en el subtítol de l’obra— surt a llum cinquanta anys després que la censura l’hagués interceptada.

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

Venjança i altres poemes

20.00 978-84-92405-76-3

«El poeta és una magnitud immutable. Es marceix la seva llengua, es marceixen els seus recursos; però l’essència de la seva obra no envelleix […]. L’essència de la poesia, com la de tot art, és immutable; així, doncs, tant li fa quina actitud tinguin els homes envers la poesia», diu l’autor en l’assaig Sobre la missió del poeta —el seu testament literari, que va escriure mesos abans de morir i que trobareu en aquest volum—. I és que Blok té el do de copsar l’harmonia del món, de pressentir els signes del temps, d’elevar-nos, en definitiva, ni que sigui durant l’instant plaent de la lectura, per damunt de «la vida de malsons que ens asfixia».

Viatges de Gulliver

22.00 978-84-92405-89-3

Tinguts massa sovint per una novel·la d’aventures adreçada al jovent, ja que moltes vegades han estat impunement resumits i ensucrats, els Viatges de Gulliver no van ser pas concebuts amb aquesta intenció. Els trencacolls del protagonista per terres remotes i fabuloses, les seves estades insòlites a Lil·liput, Brobdingnag, Laputa o el país dels houyhnhnms —on els assenyats cavalls tenen sotmesos els repugnants yahoos, cosins germans dels humans—, esdevenen, gràcies a la ploma malèvola de Swift, una sàtira demolidora de la «civilitzada» societat europea i ens demostren, malauradament, que la modernitat no ha fet més que perpetuar les corrupcions, les injustícies i les males pràctiques d’altres èpoques.

Vida nova

22.00 978-84-16948-68-0

Que dos adolescents s’enamorin no hauria de ser notícia, però de vegades una cosa tan freqüent es converteix, gràcies a l’enginy d’una ment privilegiada, en un fet d’una transcendència colossal. L’amor que Beatriu va inspirar a Dante quan tots dos tenien a penes nou anys fou un esclat de llum que va sacsejar la vida del poeta —que a partir de llavors esdevingué una «vida nova»— i, també, la història de la literatura. Ara bé, per superar la tradició i inaugurar la poesia moderna, calia que Beatriu morís jove, com després també morí jove la Laura de Petrarca. I aquesta absència, aquesta separació definitiva de l’estimada, va donar peu a aquest llibre, que ens continua meravellant com si hagués estat escrit avui mateix.

«Un llibre important, i els lectors catalans han de sentir-ne agraïment.»
Jordi Llovet, El País

«Una obra estranya i fascinadora. Hi anem seguint, com en una història novel·lada, aquella mena d’embruix que Beatriu exerceix en el poeta.»
Jordi Llavina, Ara

Vides de Dante i de Petrarca

12.00 978-84-92405-80-0

Nosaltres, lectors del segle XXI, sabem que Dante, Petrarca i Boccaccio són els escriptors més importants del Renaixement, però els primers biògrafs del Quattrocento, moguts segurament pel seu afany de recuperar a tot preu els clàssics grecollatins, no els van incloure en el seu cànon. I els entesos asseguren que devem en bona part a Leonardo Bruni —i al mètode biogràfic que empra en aquest llibre— la resurrecció de Dante, la consolidació de Petrarca i la reivindicació de la llengua vulgar per escriure sobre qualsevol qüestió de caire elevat. Gràcies a aquestes Vides, podreu endinsar-vos amb un guia segur a les deus de l’humanisme.

«És un llibret que ens transporta a l’esperit d’una època que potser hauríem de recuperar, si no volem que els estudis culturals acabin sepultats als nínxols més ombrívols de l’especialització.»
Damià Alou, Ara