• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

¿Convé que un home vell es casi?

12.00 978-84-16948-55-0

És innegable que el matrimoni ha comportat sempre avantatges i inconvenients, i els antics ja n’havien parlat a bastament. Però Poggio Bracciolini, el gran humanista, que es casà als cinquanta-sis anys amb una noia de divuit, va encara més enllà i planteja obertament l’escaiença de la seva decisió. ¿Té sentit casar-se si un ha viscut sempre sol? ¿Cal conèixer els costums de la parella abans del matrimoni? ¿Són preferibles les joves inexpertes o les vídues? ¿El sexe serà un problema si hi ha tants anys de diferència entre els cònjuges? ¿És adequat tenir fills en edat avançada? Estructurat en forma de diàleg, aquest llibre singular dóna resposta a aquestes i a moltes altres qüestions que avui continuen essent ben vigents.

«La gràcia dels clàssics és la seva condició intempestiva, que ens donen eines per raspallar l’esperit dels temps a contrapèl amb certes intuïcions que romanen atemporals. ¿Convé que un home vell es casi? ens ajuda a veure fins a quin punt ens hem enamorat de l’amor i ens ofereix una visió alternativa. Contra el monoteisme secularitzat de l’amor, Bracciolini ens acosta a un politeisme dels afectes que, de tant antic, no ens resulta gens aliè.»
Joan Burdeus, Núvol

«En aquest moment d’impostures, en què ningú vol acceptar fer-se vell, resulta més pertinent que mai l’aparició de ¿Convé que un home vell es casi?, un clàssic renaixentista.»
David Castillo, El Punt/Avui

¿És breu, la vida?

12.00 978-84-92405-82-4

En una època com la nostra, dominada per les presses, l’estrès i algunes andròmines tecnològiques que provoquen encara més maldecaps —i no ens fan pas més lúcids—, cada vegada hi ha més gent que es pregunta per la durada de la vida. Però, dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que no disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt en ocupacions inútils, i que la nostra existència només és llarga si és plena. El llibre que teniu a les mans ens regala, sens dubte, els millors consells per obtenir aquesta plenitud: la lectura i el coneixement, l’estimació i la pràctica de les virtuts, l’oblit de les ambicions i, sobretot, la ciència de saber viure i morir.

«Aquesta és la primera versió catalana del discurs de Sèneca que podem considerar perfecta: ho és la traducció —com és habitual en la col·lecció “Aetas”—, ho és la introducció, en què Jordi Avilés només escampa una part de la seva sòlida saviesa de llatinista, i ho són les notes»
Jordi Llovet, El País

«Traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent. ¿És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. ¿Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida.»
Joaquim Armengol, Ara

«El seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la.»
David Castillo, El Punt / Avui

«Caldrà reconèixer que també els clàssics filosòfics són adequats per ensenyar-nos certes virtuts vitals que la vida moderna tendeix a fer-nos oblidar, presa de les seves imperatives servituds.»
Joan Garí, El Temps

«Un sospita que si n’haguéssim fet més cas, potser sí que no ens semblaria tan breu, la vida. Viure-la plena és l’objectiu; el problema és atrevir-s’hi.»
Ada Castells, La Vanguardia

Adam Bede

32.00 978-84-16948-98-7

Adam Bede és un jove fuster, honrat, intel·ligent i feiner, que està enamorat de la bella Hetty Sorrel, una noia egoista i vanitosa que aspira a casar-se amb un home de més categoria. Seduïda per Arthur Donnithorne, senyor del lloc, encegada per un amor que les convencions socials no toleren, ella acaba enfonsant-se en els abismes més pregons de l’existència. Però la vida, com les estacions de l’any, no deixa de fer el seu camí, i de vegades permet de trobar la bona gent que sovint tenim més a prop del que ens imaginem. A propòsit d’aquesta novel·la de la solidaritat, d’aquesta novel·la que expressa com cap altra les inexplicables i recòndites reaccions del cor humà, Charles Dickens va afirmar que no tenia prou mots per elogiar-la.

«Llegir-la en català ha estat un fetitxe que fa uns mesos no hauria estat possible. Gaudeamus igitur.»    Edgar Tello, Núvol

Aires, aigües i llocs / Jurament

12.00 978-84-19908-01-8

Els antics eren plenament conscients de la relació que hi ha entre el clima i les malalties de la població, i sabien també que el territori, les estacions de l’any, els vents o les aigües poden influir notablement en la constitució i el caràcter de les persones. Veritable vademècum per als metges itinerants de l’època, aquest tractat encara ens sorprèn per les nombroses intuïcions que ofereix. Aquest volum, així mateix, inclou la versió originària del Jurament hipocràtic, la qual, per sort o per desgràcia, no té gaire cosa a veure amb el text que juren, any rere any, les noves generacions de metges.

Als estatges de la mort

18.00 978-84-16948-62-8

Concebut des del 1943 i publicat el 1947, aquest llibre constitueix una de les crides més impressionants i pertorbadores que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin oblidats. Sachs hi obre una via poètica per dotar de veu els morts a fi que ens recordin, sense subterfugis, els horrors dels camps de concentració (el recull s’inicia precisament amb una colpidora invocació a «les xemeneies»), els éssers estimats que ja no hi són, els destins de tanta gent anònima truncats de soca-rel o els col·lectius desfets pel desastre. I aconsegueix que els estatges de la mort continuïn presents dins nostre perquè, entre tots, maldem perquè no tornin a existir.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2022

«Feliu Formosa, poeta, ens acosta Nelly Sachs com ens ha acostat tants altres clàssics de la literatura alemanya, amb precisió i passió, i ens la fa nostra en una mena «d’interrelació profunda i duradora», tal com afirma Heike van Lawick, autora de l’epíleg que acompanya el text i engrandeix el llibre. En resum, una joia necessària que ens regala, un cop més, Adesiara.»
Núria Busquet Molist, Caràcters

Amors de Cassandra. Tria de sonets

16.00 978-84-92405-67-1

Els Amors de Cassandra simbolitzen indiscutiblement l’etapa d’entusiasme creatiu de Ronsard. Per a ell, dedicar-se en cos i ànima a Cassandra no volia dir només venerar una dona com qualsevol altra, sinó que era una tria alhora vital —Cassandra fou el seu primer amor— i literària —l’heroïna homònima del mite grec encarna la paraula profètica i la inspiració— que li permeté reunir una constel·lació de temes i d’imatges captivadores que havien d’esdevenir cabdals per als seus contemporanis i per a les lletres franceses posteriors. Aquest recull, que aplega cinquanta dels sonets més celebrats del poeta de Vendôme, és una mostra magnífica de la bellesa de la poesia.

«Acabo de tancar, estremit d’emoció, Amors de Cassandra, amb una lluminosa introducció de Caridad Martínez i una traducció, ras i curt, esplèndida de Begoña Capllonch»
Jordi Llavina, La Vanguardia

Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

14.00 978-8492-405-18-3

Mestres egregis de saviesa, els filòsofs de la Grècia antiga ens llegaren un immens catàleg d’idees i coneixements que ha anat afaiçonant, al llarg dels segles, el pensament occidental. Les seves obres, la seva vida, les escoles a què pertanyien, tot ha estat objecte d’incomptables estudis. Ara bé, ¿què sabem de les morts que van patir? Sí, en efecte, és famosa la trista fi de Sòcrates engolint la cicuta, però pocs coneixen com van finar Demòcrit, Epicur, Plató o el mateix Aristòtil. Aquesta antologia, que recull les morts —ben variades i sovint estrambòtiques— dels cinquanta filòsofs grecs més importants de l’antiguitat, ens permet comprovar que, tot i l’aura divina que exhalaven, eren humans, massa humans.

«M’he divertit d’allò més llegint l’Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga, i he après molt del seu autor.»
Víctor-M. Amela, La Vanguardia

«Volum rigorós, detallista i de lectura amena de pòsit erudit.»
Jordi Nopca, Time Out

«Un llibre que per la seva saviesa i amenitat no ha de faltar en cap biblioteca amb cara i ulls.»
Xuan Bello, El Comercio

Armance

20.00 978-84-16948-67-3

Fill d’una família aristocràtica d’antiga soca, l’Octave de Malivert és, als seus vint anys, un partit envejable, i més ara que la noblesa rebrà la indemnització dels béns sostrets durant la Revolució. Enginyós i cultivat, la seva sensibilitat, però, no encaixa amb aquesta societat àvida de diners i mancada d’escrúpols. En un món on per fer-se valer tothom desitja un lloc prestigiós, l’Octave no aspira a situar-se ni ambiciona res. És en l’Armance de Zohiloff, cosina llunyana, intel·ligent i plena de tendresa, que trobarà l’ésser a qui poder obrir el seu cor. Ella serà la confident, l’amiga, l’altre jo, però no aconseguirà entendre l’actitud desconcertant de l’Octave. El joc abominable d’uns nobles mesquins i corromputs impedirà que el jove li reveli un «secret inconfessable», i això tindrà conseqüències fatals.

«Aquest llibre excel·leix en l’anàlisi de l’amor, en la seva variadíssima i impredictible casuística. Stendhal hi descriu molt bé quines circumstàncies concorren (fatalment) en la trobada entre dues ànimes, com també quins poden ser els ardits malaurats que es componen, des de fora, per mirar de fer fracassar una relació amorosa.»
Jordi Llavina, La República

Art d’enamorar

16.00 978-84-92405-34-3

Conegut habitualment com l’Art d’estimar (traducció parcial i inexacta per tal com els romans no solien estimar —almenys en el sentit que el diccionari dóna a aquest terme—, sinó que enamoraven, seduïen i anaven per feina), aquest llibre constitueix un manual utilíssim de prescripcions sobre l’amor, per als homes i per a les dones, al qual el temps no ha pres ni un bri de la seva validesa. Les estratègies de seducció, la utilitat dels missatges i la poesia, l’ús dels afrodisíacs i els maquillatges, la vanitat d’ells i la mania «adquisitòria» d’elles, tot ho trobareu en aquesta gran obra, que, titllada injustament de llibertina, és una de les més influents de la història de la literatura.

«La lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi revela que els redactors de revistes i suplements de paper cuixé fa anys que el plagien, tot afegint-hi quatre anglicismes i termes bioquímics com ara endorfina.»
Màrius Serra, La Vanguardia

«Si volen aprendre trucs de supervivència sentimental o si volen superar un mal d’amor no cal utilitzar manuals d’autoajuda, pastilles o suport psicològic. La lectura atenta d’Ovidi els evitarà patiments i els reconfortarà.»
David Castillo, Avui

«L’art de lligar.»
Jordi Llovet, El País

Ascesi

14.00 978-84-92405-10-7

Cant de llibertat i de sofrença, cant de les virtuts i les misèries de la condició humana, aquesta obra cabdal, veritable reflex del pensament de Kazantzakis que fou publicada en la seva redacció definitiva l’any 1945 i que ell mateix considerava la més important que havia escrit mai, constitueix la màxima expressió de la lluita de l’individu, abocat irremeiablement a l’abisme de l’existència, per desprendre’s de tot allò que és superflu i de tots els obstacles que impedeixen a l’ànima l’ascensió definitiva.

«Kazantzakis gairebé crea una religió des de la més absoluta llibertat, des de l’abisme de la seva ànima que crida, que és com un ocell de foc, indomable.»
Ignasi Aragay, Avui

Bambi. Història d’una vida del bosc

18.00 978-84-19908-07-0

Tothom té al cap l’escena més lacrimògena del cinema infantil, la mort de la mare de Bambi. En realitat, la novel·la original, aquesta que teniu a les mans, tracta de la vida d’un cabirol al bosc, i la pèrdua de la mare és un més dels perills que assetgen la vida animal. Bambi es fa gran i aprèn a conèixer els secrets de la natura, alhora que es formula les grans preguntes que ens fem tots sobre nosaltres mateixos, sobre la vida i la mort. Però, al bosc, no tot són flors i violes: l’amenaça de la figura humana, violenta, temuda i vista com a inevitable, hi és omnipresent. Escrita en el període d’entreguerres, Bambi és, també, una punyent al·legoria sobre les forces del mal que planaven sobre els jueus i sobre Europa. Per això els nazis, que havien entès perfectament el paper que hi feien, la van prohibir.

Barcelona atacada pels francesos

12.00 978-84-92405-73-2

A l’abril del 1706, l’exèrcit de les Dues Corones, format per soldats francesos i espanyols i comandat per Felip d’Anjou en persona, assetja Barcelona per terra i per mar. Tot i que les tropes filipistes són molt superiors en armament i en nombre d’efectius, la valentia dels soldats austriacistes —amb l’arxiduc Carles al capdavant— i l’audàcia i el tremp dels barcelonins aconsegueixen resistir aferrissadament fins a l’arribada de l’estol aliat anglo-holandès. Dos anys més tard, el 1708, és publicat a la mateixa ciutat un exquisit poema èpic en llatí que, per mitjà de l’embolcall literari, escenifica els fets i celebra una de les derrotes més humiliants dels exèrcits borbònics. Aquest volum inclou l’edició del text llatí i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna.

«Un testimoni anònim de primera categoria de la Guerra de Successió. L’original és escrit en hexàmetres llatins, però el lector trobarà, al costat, una bellíssima traducció en el català que ara es parla quan es parla bé.»
Jordi Llovet, El País

Berenice

16.00 978-84-92405-08-4

Sotmesos a les atzagaiades del destí, els personatges de Racine són dominats indefectiblement per les passions contradictòries. La pugna entre el poder i l’amor, que és presentada en aquesta peça de manera sublim, fa que l’elecció dels protagonistes es converteixi en un dilema enormement transcendental, però esdevé infructuosa malgrat tots els seus esforços. És ben bé aquesta lluita irresoluble allò que els acosta a nosaltres: són, al capdavall, febles i malsegurs com tota la humanitat. I això explica, sense cap mena de dubte, la perennitat d’aquesta obra.

«La Berenice de Mestres no tan sols manté les millors virtuts d’un text del classicisme francès del XVII, sinó que llisca de primera per ser dita als escenaris del XXI.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Calígula

14.00 978-84-16948-75-8

¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

«El populisme i la conspiranoia no són malalties polítiques modernes. Són més velles que l’anar a peu. Són consubstancials al poder. Igual que quan ens fem ancians tenim molts números de la rifa per perdre el cap, a moltes persones que assoleixen el poder els passa el mateix: deixen de tocar de peus a terra i s’acaben comportant com déus capriciosos. Com més poder, més perill.»
Ignasi Aragay, Ara

«Encara avui dia, Suetoni és una de les fonts més fiables per entendre l’essència d’uns governants que varen dominar el món. És de les seves famoses Vides dels cèsars d’on s’ha extret aquest volum de Calígula, un retrat immisericorde, a vegades fins i tot cruel, que ens mostra furor i follia i que Adesiara ha recuperat en un moment decisiu del nostre temps.»
Jaume C. Pons Alorda, El Temps

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

Carretera enllà

20.00 978-84-92405-74-9

Publicat per primer cop el 1925, Carretera enllà és el llibre d’un «turista intel·ligent» que, amb unes observacions increïblement perspicaces i profundes sobre persones i llocs, sobre l’art i la ciència, parla de nosaltres mateixos. Els ramats de turistes avorrits que van als llocs de moda perquè ho diu la «convenció» i no pas perquè els agradi viatjar, l’enganyosa fascinació per la natura dels habitants de les ciutats, el procés d’erotització de la música popular, la persistència de certes persones a assistir a cada estrena teatral —encara que l’obra representada sigui una animalada—, els perills de l’oci excessiu i moltes altres qüestions ben actuals obliguen el lector a fer-se preguntes, a qüestionar-se el que llegeix com si fos escrit per a ell.

«Feliç doble reivindicació: Huxley i Tasis. El llibre és ple de perles fruit de la lúcida i heterodoxa mirada d’un observador que sap situar-se au-dessus de la mêlée
Ignasi Aragay, Ara

1 2 14