El paradís perdut, una de les obres mestres de la poesia universal, manté intacta, encara avui, la seva sublimitat. Com digué Carles Riba, «amb Milton, a cada nova lectura, revivim, com qui tan intensament el visqué en el seu cor i en el seu cap, el drama del paradís, Adams que som cadascun de nosaltres. I això, miracle de la poesia, pren forma i signes en el llenguatge, allò que de més noble l’home guardà de la seva primera plenitud». I si és sublim el magne poema anglès, també ho és la imponent traducció que en va fer Josep M. Boix i Selva, i que ell mateix va anar esmenant, durant dècades, fins a la seva mort. Aquest volum inclou els canvis que el poeta i traductor barceloní va deixar anotats amb vista a una nova edició de l’obra.
«La versió de Boix i Selva és, indubtablement, una de les grans versions del poema de Milton a nivell europeu i internacional. La nova edició d’Adesiara és digna de tot elogi perquè és la més completa i acurada possible. El paradís perdut ha rebut el tracte de luxe que convé als grans clàssics.»
Sam Abrams, El Punt / Avui
«Una enorme aportació a la cultura catalana. No en va es tracta d’un dels textos cabdals de la història universal de la poesia.»
Toni Mata i Riu, Regió 7
«Qui es prengui la molèstia de llegir-la trobarà moments que molt poques obres ofereixen, potser només mitja dotzena en la història de la literatura, en què l’emoció estètica del vers s’uneix de tal manera a la lucidesa perceptiva que ens quedem amb l’alè contingut, i comprenem que els grans poetes, es diguin Milton o Boix i Selva, són, en la seva rebel·lió, els autèntics creadors del món.»
Damià Alou, Ara
«Una traducció perenne i majestuosa, d’aquelles que cauen només amb comptagotes en els grans idiomes de cultura com el nostre.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca
