Amors de Cassandra. Tria de sonets
16.00€ × 1 
La sonata del clar de lluna
10.00€ × 1 Subtotal: 26.00€
32.00€
Adam Bede és un jove fuster, honrat, intel·ligent i feiner, que està enamorat de la bella Hetty Sorrel, una noia egoista i vanitosa que aspira a casar-se amb un home de més categoria. Seduïda per Arthur Donnithorne, senyor del lloc, encegada per un amor que les convencions socials no toleren, ella acaba enfonsant-se en els abismes més pregons de l’existència. Però la vida, com les estacions de l’any, no deixa de fer el seu camí, i de vegades permet de trobar la bona gent que sovint tenim més a prop del que ens imaginem. A propòsit d’aquesta novel·la de la solidaritat, d’aquesta novel·la que expressa com cap altra les inexplicables i recòndites reaccions del cor humà, Charles Dickens va afirmar que no tenia prou mots per elogiar-la.
«Llegir-la en català ha estat un fetitxe que fa uns mesos no hauria estat possible. Gaudeamus igitur.» Edgar Tello, Núvol
Entre el conte fantàstic, en la línia d’E. T. A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. No és pas casualitat que Txaikovski com a músic i Tolstoi com a escriptor li fossin deutors reconeguts. Ara el públic català té a l’abast la millor narrativa del pare de les lletres russes.
«Puixkin va inaugurar la literatura russa. És quasi impossible no estimar-lo.»
Xavier Cortadellas, Presència
«El control de Puixkin sobre la narració és total i avança la gran revolució en aquest gènere que imposaria Txèkhov uns quants anys després.»
Jordi Llavina, Avui
Maleït pel déu Kubera, un follet es veu separat de la seva dona i desposseït dels seus poders sobrenaturals durant tot un any. Aleshores, endut per la passió, prega a un núvol que porti un missatge d’amor a la seva estimada. Asseguren els entesos que els poetes indis mai no van suposar que la bellesa fos indescriptible, i no hi ha dubte que aquest poema exquisit i alhora emocionant és la prova més evident d’aquesta afirmació. Tan sols llegint-lo s’entenen plenament els mots que li dedicà Goethe: «La primera trobada amb una obra com aquesta marca sempre una època en la nostra vida.»
«Aquest Núvol missatger és una autèntica delícia. Benvingut sigui a la nostra literatura com a forma bellament incorporada. L’enhorabona.»
Víctor Obiols, Ara
«Un relat unitari ple de saviesa, personatges singulars, humor, passió, seny i, sobretot, un devessall d’imatges poètiques que ens endinsen en un món únic.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia
El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.
«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges
Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada —molt propera a l’humor negre— que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.
«La peça és d’una modernitat que difícilment suporta els temps políticament correctes.»
Avui
Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, ¿de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe? L’escepticisme de Khayyam davant la vida esdevé en els seus poemes una poderosa exhortació al gaudi de la natura i dels plaers. I la força colpidora de la imatge poètica contrasta amb la concisió i la senzillesa dels versos en aquesta obra insubstituïble de les lletres universals que va meravellar, entre molts altres autors, figures tan destacades com T. S. Eliot, Ezra Pound o Marguerite Yourcenar.
«Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d’ulls com plats, de regirament intern, d’al·lucinar i de fer-li sentir que ha trobat escrit d’una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volia dir.»
Anna Ballbona, Presència
«Entre l’amargor i el carpe diem, la condensació d’alguns poemes de Khayyam és un miracle en quatre versos.»
Enric Sòria, El País
«Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l’existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.»
Carles Duarte, El Periódico
«Obriu per on obriu el llibre, les quartetes us salten al damunt carregades de sentit i saviesa, ritme i forma, ironia o sarcasme, lleugeresa i contundència.»
Àlex Susanna, El Mundo
«Omar Khayyam és un poeta clàssic, com Virgili, el Dant, Matsuo Basho, Ausiàs March o Góngora. Aquesta edició bilingüe permetrà al lector català constatar-ho en cada un dels versos.»
Jordi Llavina, Avui
Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».
«El món al·lucinat, angoixant i obsessiu de Trakl arriba en la nostra llengua amb una força sòbria i fascinant.»
Víctor Obiols, Ara
«Gràcies a aquesta tasca rigorosa de traducció tenim més fàcil l’accés a una poesia que, tot i el seu caràcter ombrívol i enigmàtic, ha obert camins expressius d’una fecunditat i una eficàcia emocional irrenunciable.»
Rubén Luzón, Caràcters
Les enigmàtiques inicials W. H., que amaguen el personatge a qui William Shakespeare dedicà els seus sonets, han estat objecte d’incomptables hipòtesis per a descobrir-ne la identitat. ¿És lícit d’empescar-se una teoria sorprenent sobre una obra d’art fins al punt que el qui la formula, bé que sap que és una impostura, decideix morir per ella? Oscar Wilde, amb la finor i l’airositat que li és característica, ens permet descobrir en la bella figura de Willie Hughes el noi enciser, l’herald de primavera i la clau de volta de la força commovedora del dramaturg més cèlebre de tots els temps. Teoria admirable, profundes emocions, elegant artifici: tot s’harmonitza en aquest relat fascinant.
Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges —de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière—, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».
«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui
«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia
«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps
En una illa dominada per la misèria, on la vida segueix el curs inalterable de sempre, una anciana, mentre contempla la seva néta malalta, medita sobre el patiment que han de suportar totes les nenes del seu voltant. Aleshores, per caritat, decideix estalviar-los aquest futur horrible, encara que hagi de recórrer a l’acte més inhumà de tots. En aquest retrat extraordinari de la injustícia i la depravació humanes, la mirada pura de Papadiamandis —com digué Odisseas Elytis— ens encomana la seva màgia, oferint-nos una imatge commovedora i alhora profundament real de la vida.
«El que us arrossegarà sense remei és la sensació d’angoixa i la vivesa del retrat de la protagonista, que us quedarà gravada a la memòria com un dels personatges més salvatges que hàgiu tingut el gust de conèixer mai.»
Marina Espasa, Time Out
La sobirania irrebatible de l’inconscient, l’eclosió lliure i il·limitada dels instints més pregons, el lirisme captivador que ens ofereixen els relats d’aquest llibre, en què Embirikos combina de manera magistral la poètica surrealista amb l’immens llegat de la tradició grega, evoquen, a qui els ha llegit, aquests mots que l’autor escriu en el text que fa de pròleg: «I així un nou món s’obrí davant meu, com una florida inesperada de meravelles inesgotables. Un món al voltant meu i a dins meu, infinit i incalculable, un món veritablement fascinant.»
«Els meus pinzells són massa enèrgics; dono al vici traços massa odiosos. ¿En voleu saber la raó? No tinc l’arriscat projecte de fer que les dones adorin els personatges que les enganyen; vull, al contrari, que elles els detestin: és l’única manera d’impedir que es deixin enganyar, i, per reeixir-hi, aquells herois meus que prenen el camí del vici, els he fet tan espantosos, que ben segur que no inspiraran ni pietat ni estimació.» Vet aquí la raó de ser dels cinc relats que componen aquest volum, precedits de l’admirable i documentada «Idea sobre les novel·les», amb la qual Sade encapçala aquest llibre fascinador.
«Aquests contes són més cenyits, la matèria no es dilata, l’acció va al gra, i tenen, a més a més, l’avantatge de contenir el marquès en estat pur.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia
La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.
«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps
El paradís perdut, una de les obres mestres de la poesia universal, manté intacta, encara avui, la seva sublimitat. Com digué Carles Riba, «amb Milton, a cada nova lectura, revivim, com qui tan intensament el visqué en el seu cor i en el seu cap, el drama del paradís, Adams que som cadascun de nosaltres. I això, miracle de la poesia, pren forma i signes en el llenguatge, allò que de més noble l’home guardà de la seva primera plenitud». I si és sublim el magne poema anglès, també ho és la imponent traducció que en va fer Josep M. Boix i Selva, i que ell mateix va anar esmenant, durant dècades, fins a la seva mort. Aquest volum inclou els canvis que el poeta i traductor barceloní va deixar anotats amb vista a una nova edició de l’obra.
«La versió de Boix i Selva és, indubtablement, una de les grans versions del poema de Milton a nivell europeu i internacional. La nova edició d’Adesiara és digna de tot elogi perquè és la més completa i acurada possible. El paradís perdut ha rebut el tracte de luxe que convé als grans clàssics.»
Sam Abrams, El Punt / Avui
«Una enorme aportació a la cultura catalana. No en va es tracta d’un dels textos cabdals de la història universal de la poesia.»
Toni Mata i Riu, Regió 7
«Qui es prengui la molèstia de llegir-la trobarà moments que molt poques obres ofereixen, potser només mitja dotzena en la història de la literatura, en què l’emoció estètica del vers s’uneix de tal manera a la lucidesa perceptiva que ens quedem amb l’alè contingut, i comprenem que els grans poetes, es diguin Milton o Boix i Selva, són, en la seva rebel·lió, els autèntics creadors del món.»
Damià Alou, Ara
«Una traducció perenne i majestuosa, d’aquelles que cauen només amb comptagotes en els grans idiomes de cultura com el nostre.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca
Sotmesos a les atzagaiades del destí, els personatges de Racine són dominats indefectiblement per les passions contradictòries. La pugna entre el poder i l’amor, que és presentada en aquesta peça de manera sublim, fa que l’elecció dels protagonistes es converteixi en un dilema enormement transcendental, però esdevé infructuosa malgrat tots els seus esforços. És ben bé aquesta lluita irresoluble allò que els acosta a nosaltres: són, al capdavall, febles i malsegurs com tota la humanitat. I això explica, sense cap mena de dubte, la perennitat d’aquesta obra.
«La Berenice de Mestres no tan sols manté les millors virtuts d’un text del classicisme francès del XVII, sinó que llisca de primera per ser dita als escenaris del XXI.»
Francesc Foguet i Boreu, El País
A la Sicília de la fi del segle XIX, una dona, repudiada i calumniada pel marit i foragitada del poble, ha d’enfrontar-se tota sola, en lluita heroica i desigual, amb els costums atàvics, el pes dels prejudicis i la mauleria hipòcrita d’una societat en què les enraonies, les enveges i l’honor —encara que es fonamenti en la fal·làcia— són més poderosos que la veritat. Amb aquesta novel·la colpidora i revolucionària, Pirandello reflecteix, d’una manera extraordinàriament objectiva i amb certes pinzellades d’humor, els instints més pregons del gènere humà.
«L’equilibri entre humor i drama, entre el retrat social i el retrat humà, entre el grotesc i el realisme més afinat, entre diàlegs i acció, converteix L’exclosa en una obra mestra sobre la qual el pas del temps no li ha pogut gravar cap ni una arruga.»
Lluís Bonada, El Temps
«Un llibre que donés forma a totes les idees que s’agitaven caòticament en mi des de feia dos anys i que portés l’empremta de la passió. ¿És que no l’escriuria mai ningú? ¿És que no hi havia cap dona al món que hagués patit el que jo havia patit, que hagués rebut els advertiments que jo havia rebut de les coses animades i de les inanimades, i sabés extreure de tot plegat l’essència pura, l’obra mestra equivalent a una vida?» Vet aquí, tal com escriu l’autora, una definició insuperable d’aquesta novel·la, colpidora autobiografia d’una dona que lluita amb totes les forces per la seva llibertat i que s’ha de plantejar si, per aconseguir-la, cal renunciar a ser mare i esposa.
«Llegir aquest llibre és una sort, com tenir el privilegi d’assistir a l’eclosió dels primers brots d’un ametller.»
Marina Espasa, Ara
