• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Eros femeller (Antologia Palatina, llibre V)

16.00 978-84-16948-88-8

Entre els quinze llibres que s’apleguen tradicionalment en l’anomenada Antologia Palatina, tal vegada el recull d’epigrames més extens i més cèlebre de la lírica grega, sobresurten en especial el llibre XII, dedicat a la poesia de caire pederàstic (Eros gai, Adesiara, 2018), i el llibre V, que conté poemes amorosos sobre el desig heterosexual, el goig per la bellesa de les dones i les dificultats per practicar-hi sexe a pler. El desfici de l’enamorat —no sempre prou correspost—, l’anhel de retrobar-se amb l’amada, l’excitació eixorca, els contratemps que impedeixen el gaudi, però també l’amor i el sexe mercenaris, són alguns dels temes que trobareu en els bellíssims poemes d’aquest llibre, que ara oferim per primer cop en català.

Quadern d’exercicis i altres poemes

20.00 978-84-16948-90-1

Va ser al Quadern d’exercicis on Iorgos Seferis començà a mostrar la seva veu més personal i ens regalà alguns dels millors versos que va escriure. Aquest recull i els altres tres reunits en aquest llibre —Gimnopèdia, El «Tord» i Tres poemes secrets— constitueixen, juntament amb els famosos Diaris de bord, als quals emmarquen cronològicament, la seva obra de maduresa. El poeta hi harmonitza com ningú la tradició i la modernitat, empra els mites antics com a vehicle per entendre un present sovint tràgic i evidencia així les paradoxes vitals dels hel·lens que li eren contemporanis: «Per allà on viatjo Grècia em fereix», un vers que condensa una de les meravelles poètiques del segle XX.

Una nit

15.00 978-84-16948-89-5

Amb una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada. Autèntica fita a casa nostra de la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a «novel·les d’una jornada», a l’estil de les de Zweig, Woolf o Swinnerton, aquesta amena narració és una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de preguerra i un testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana.

«Qui sóc és la gran pregunta filosòfica, existencial, que com un subtil fil de plata travessa les pàgines d’Una nit, sens dubte una de les millors novel·les de Domènec Guansé.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Una nit és, sens dubte, un relat intens, complex i intel·ligent sobre els sotracs de l’ànima humana i els abismes insondables del jo.»
Maria Dasca, El País

De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius

20.00 978-84-16948-71-0

De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius (1942) va ser un dels primers llibres publicats en català a Mèxic i un testimoni directe de l’èxode del 1939. El volum narra, en primera persona i a través de disset cròniques, el periple d’exili de Josep M. Poblet des que va marxar de Barcelona fins que va arribar a Cuba, a primers de juliol del 1939. L’autor posa de manifest, en un to afable i bonhomiós, el xoc que li va suposar el Nou Món, en contraposició amb la Catalunya d’abans de la guerra, però sense perdre mai l’optimisme, i amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes com a divisa personal. Aquest llibre és indubtablement un document literari de gran valor històric que restitueix una veu heterodoxa i singular entre els diversos testimonis que posseïm de la diàspora catalana.

«Poblet es mostra, en aquestes pàgines acolorides i saboroses, com un home resolt a aprofitar al màxim el que li arribi d’una experiència que no desitjava, però que no pot defugir. Aquesta em sembla que és la gràcia principal d’aquest aplec de disset cròniques que abasten des de la fugida del país fins a l’arribada i establiment a Cuba.»
Jordi Llavina, La República

Casar-se

24.00 978-84-16948-86-4

El matrimoni, sosté Strindberg, va ser una invenció de la societat benestant per mantenir la família, les propietats i la posició. I, fent això, les classes altes van fer recular l’instint natural tot qualificant-lo de sensualitat i dissimulant-lo amb la galanteria. Atacs contundents contra les relacions matrimonials del gran món, pulles lacerants contra l’incipient feminisme de l’època (que, com deia l’autor, «afecta només la dona culta i és, per tant, una qüestió de camarilla»), els relats que conformen aquest llibre inclassificable van suscitar les ires de la burgesia —però també l’aclamació de les classes populars— i un judici que l’escriptor finalment va guanyar, tot i que li va malmetre força la salut mental.

Crepuscle dels ídols

20.00 978-84-16948-87-1

Llibre de maduresa, el darrer del qual Nietzsche va poder controlar l’edició, el Crepuscle dels ídols és una superba introducció a tota la seva filosofia i una mostra preexcel·lent de la seva particular manera de «filosofar amb el martell», tal com indica el subtítol de l’obra. El filòsof hi identifica la decadència de l’Europa del segle XIX i malda per destruir-ne els fonaments ideològics, a fi de revertir-los i transcendir-los per mitjà de la transvaloració de tots els valors (Umwertung aller Werte). La major part dels escriptors, dels pensadors, dels artistes i dels erudits del seu temps hi són fulminats pels dards dels seus aforismes, que esdevenen per a nosaltres, lectors del segle XXI, esclats fulgurants en una època de creixent penombra intel·lectual.

«Vet aquí un llibre, doncs, tan aconsellable com les millors pàgines dels altres dos grans revolucionaris dels sistemes socials, l’individu i els valors, poc abans o després de Nietzsche: Marx i Freud.»
Jordi Llovet, El País

Un viatge sentimental per França i Itàlia

18.00 978-84-16948-84-0

Després de l’èxit esclatant del Tristram Shandy, que el va convertir en un ídol de masses, Laurence Sterne va voler demostrar en l’obra que teniu a les mans, publicada per primer cop l’any 1768, l’esclat del seu enginy i la seva sensibilitat fora mida. Un viatge sentimental per França i Itàlia no és un llibre de viatges típic, sinó una novel·la genial sobre la vida quotidiana de l’època. En la descripció de les peripècies del protagonista —alter ego de l’autor—, no hi manquen la mordacitat, la picardia i la inventiva, però també hi trobem un capgirament de l’escala de valors d’una modernitat sorprenent. I és que, com diu Virginia Woolf en el pròleg: «Una noia pot ser més interessant que una catedral; un ase mort, més instructiu que un filòsof viu.»

«És un autor que escriu sense cap línia argumental, o molt plena de digressions, de manera que un sol capítol dels seus llibres val pel tot, gràcies, en especial, al bon humor i a l’elegància de l’estil. I ara ens hauríem d’esplaiar sobre la bellesa de la traducció de Mallafrè…»
Jordi Llovet, El País

El riu i els inconscients

22.00 978-84-16948-85-7

El riu i els inconscients, escrita entre el 1950 i el 1953, és una de les primeres novel·les en llengua catalana que narra l’experiència de la guerra i de la postguerra des del bàndol dels vençuts. Retrata la generació que sortia de la infantesa als anys trenta, que va viure la guerra en edat de combatre i que després va haver de fer front a una dictadura devastadora i inacabable. Es tracta d’un relat coral que té com a rerefons uns fets transcendentals, que condicionen els personatges i que, indirectament, són també protagonistes. Les veus dels «inconscients» es contraposen amb la del «riu», que fa d’eco de les seves experiències. Com va afirmar Agustí Bartra, aquesta novel·la aconsegueix «una estremidora unitat de lírica i acció».

«Tant de bo aquesta recuperació d’Adesiara contribueixi a reconsiderar la importància d’El riu i els inconscients, una novel·la plena de vida, escrita en un català lluminós i amb un missatge desesperançat, en sintonia amb els temps actuals.»
Jordi Nopca, Ara

«L’humanisme, la lluminositat poètica, el llenguatge ufanós al servei de la versemblança històrica i l’esperança de la narrativa de Maria Dolors Orriols s’imposaran sobre la crisi social, cultural i econòmica de la miserable postguerra catalana. El riu i els inconscients acaba resultant una deliciosa mirada futura sobre un món més plàcid i menys conflictiu.»
Anna Carreras i Aubets, Núvol

«La seva prosa, clara i àgil, explica històries marcades per fets convulsos, que enriqueixen el nostre imaginari sobre la guerra i la postguerra. I ens recorden, la transcendència de la derrota.»
Maria Dasca, El País

La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona

14.00 978-84-16948-83-3

Aquest llibre descriu els principals fets bèl·lics de la guerra de Successió. Com a jurista, Josep Plantí hi vindica l’opció política escollida pels catalans —en defensa de les seves constitucions, drets i llibertats— contra la Casa de Borbó. Com a testimoni ocular, descriu els fenòmens atmosfèrics que van esdevenir premonitoris (com el meteorit que travessà Catalunya el dia de Nadal del 1704), els episodis més cruels de la guerra i la repressió de la postguerra. I com a llatinista expert, ho fa amb una prosa treballada que vol recuperar el model clàssic. Gairebé tres segles després de la redacció del manuscrit, aquesta obra singular, d’una importància històrica cabdal, arriba en una acurada traducció catalana.

«Plantí reflexiona sobre Catalunya i l’exili, una reflexió que té, a més, un efecte mirall, d’una clara ressonància amb el nostre present, més enllà del valor testimonial històric. La desgràcia de Catalunya, el maltractament venjatiu, sistemàtic i permanent, ve de lluny i sembla repetir-se malgrat els intents de superar-la.»
Joaquim Armengol, Ara

Enric el Verd

34.00 978-84-16948-82-6

Enric Lee, més conegut com a Enric el Verd perquè de petit sempre anava vestit d’aquest color, és un jove orfe de pare que, amb el suport d’una mare abnegada, decideix acomplir la sempre difícil tasca d’esdevenir un pintor cèlebre en una època de grans canvis polítics i socials. Però, tot i els seus inicis prometedors, un seguit de circumstàncies adverses fan que el desig inicial vagi a mal borràs, perquè els homes, esclaus de la vanitat, estan sotmesos tothora als tombs inescrutables de la fortuna. Novel·la de formació que se sol comparar sovint al Wilhelm Meister de Goethe, Enric el Verd és indiscutiblement un dels cims de la literatura suïssa.

Poema de Gilgamesh

23.00 978-84-16948-77-2

El Poema de Gilgamesh és l’epopeia més important que ens van llegar les civilitzacions sumèria i babilònica, i l’obra culminant de més de tres mil anys d’escriptura cuneïforme. En aquesta primera fita de la literatura universal, la vellesa del text harmonitza com en cap altra creació amb la bellesa i la força de les imatges. No es tracta només d’un poema èpic que exalça les proeses de Gilgamesh, rei d’Uruk, i del seu company Enkidu, sinó també d’una obra que ens mostra amb tota justesa alguns dels temes que sempre han inquietat els éssers humans: la presència ineluctable de la mort, els lligams indissolubles de l’amistat, l’assoliment del poder, la cerca sempiterna de la immortalitat… En aquest volum presentem, a més de la traducció filològica —directament de la llengua accàdia— de tots els textos conservats, una versió poètica d’aquesta magna epopeia.

«La traducció de Lluís Feliu i Adelina Millet és una fita destacada per aturar-s’hi i contemplar aquesta eterna transformació de l’etern dins d’aquest llarg procés de reelaboració del relat de Gilgamesh, que s’origina més enllà del naixement de l’escriptura i que ben segur que sobreviurà el pas de les nostres vides.»
Carlos Francesch, Núvol

«Som dins una aventura de la història de la humanitat, que caldria no llegir exclusivament des dels paràmetres occidentals, sinó deixar-se inundar per la imaginació i escoltar-lo en veu alta des de la intimitat de la lectura personal.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Fa por i alhora emoció veure en el que pensaven els nostres rebesavis remots, en com continuar vivint, d’alguna manera, en com escapar a la cruel llei de l’inevitable pas del temps.»
Jordi Galves, El Nacional

Epigrames

45.00 978-84-16948-81-9

Gairebé dos mil·lennis després de la composició d’aquests poemes punyents i extraordinaris, sembla que la humanitat no ha canviat pas gaire: espavilats, lladres, vells lascius, caçadors d’herències, aprofitats, nou-rics, bagasses i un seguit inacabable de personatges ens ensenyen que les més nobles virtuts i els vicis més abjectes no passen mai de moda. Diuen els entesos que per conèixer de debò l’antiga Roma cal llegir indefectiblement el Satíricon de Petroni i els Epigrames de Marcial. Però pareu compte: com passa amb el roser, que ens captiva l’olfacte per l’aroma i la vista pel color de les roses, de tant en tant aquests epigrames us poden sorprendre amb una temible fiblada.

«Marcial en estat pur: lúcid, irònic, desvergonyit, adulador dels poderosos i, sovint, molt rigorós amb els febles. Un poeta molt del nostre temps!»
Jordi Llavina, La República

«Jaume Juan Castelló ja ens havia regalat a la mateixa editorial Adesiara un Horaci i un Ovidi memorables. Ara ens ofereix íntegrament, en un català sense censures ni autocensures morals, un Marcial excepcional, alegre i punyent, sense pudor, obscè, procaç, alhora moralista i misogin, sempre jovial i divertit a l’orella diligent, lúcid analista de la naturalesa humana, implacable censor de vicis i falses virtuts.»
Manel Garcia Sánchez, El País

La dama de la lloba

15.00 978-84-16948-80-2

L’arrogància de l’home conquistador castigada per una dona que el menysprea massa per tenir-li por; la reina oriental que rebutja el poder i les riqueses per tal de ser completament lliure i no estar sotmesa al marit; un deliciós equívoc, amanit d’androgínia, que acaba amb una feliç història d’amor entre dues noies; les virtuts de l’amistat femenina; una proxeneta paradoxalment casta… En els bellíssims contes que conformen La dama de la lloba, la intrepidesa, l’altruisme, l’orgull i la passió de les protagonistes desafien les normes socials i capgiren els rols establerts al llarg dels segles. Renée Vivien va ser, sens dubte, una gran escriptora, però també sabia, com ens demostrà en aquest llibre prodigiós, que s’avançava de molt al seu temps.

«En els contes de La dama de la lloba Renée Vivien hi escriu fragments de vida intensa i lliure, que desafia les convencions socials a l’avançada del seu temps.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«El seu amor per les dones lliures i diverses impregna cada racó d’aquesta degustació exquisida de modernitat.»
Purificació Mascarell, Caràcters

Exiliats

15.00 978-84-16948-78-9

Richard Rowan, un escriptor de passat crapulós, torna a la seva Irlanda nadiua després d’uns quants anys d’estar «exiliat», amb la seva muller Bertha, a Itàlia. Allà es retroba amb un amic de tota la vida, el periodista Robert Hand, i amb la cosina d’aquest darrer, Beatrice Justice, de la qual Rowan està enamorat. Aviat, però, la llibertat d’acció amatòria que ell predica per a si mateix i per a la seva dona —llibertat contrarestada per la seva dèria gairebé malaltissa de saber tot el que ella fa— el durà indefugiblement a un carreró sense sortida. Tots hem pres decisions importants moguts per la il·lusió, per un propòsit concret, per la passió, però les conseqüències d’aquestes decisions sempre són imprevisibles, com podeu comprovar en aquesta gran obra.

El poble aeri

20.00 978-84-16948-79-6

Un americà, John Cort, i un francès, Max Huber, formen part com a exploradors d’una expedició en cerca de vori per les regions del riu Ubangui. En un dels bivacs, una estampida d’elefants destrueix el comboi, i només queden els dos protagonistes, el batedor Khamis i en Llanga, un nen indígena. A fi de tornar a Libreville, hauran de travessar la selva i davallar per rius desconeguts i plens de perills: tota una lliçó de supervivència enmig de paratges inexplorats. ¿Inexplorats? No ben bé. Tres anys enrere, el doctor Johausen, un alemany mig guillat, s’havia introduït en aquells territoris amagats per conviure amb els simis i intentar trobar la baula perduda en l’evolució dels humans. ¿Què se n’ha fet, del doctor? Només ho sabreu si descobriu, com els nostres amics, el sorprenent poble aeri.

Calígula

14.00 978-84-16948-75-8

¿Per què les legions i el poble romans van dipositar les seves esperances en el jove Gai Cèsar, dit Calígula, fill de l’enyorat Germànic? ¿Per què, després d’uns inicis prometedors al capdavant de l’imperi, va arruïnar Roma, va cometre tota mena de malvestats i es va convertir en un monstre? Al llarg de la història han estat nombrosos els intents de diagnosticar la pretesa malaltia que va patir, però el cert és que la seva figura continua essent un enigma indesxifrable. I la millor manera d’apropar-se a aquest personatge singular és llegint el Calígula que ens va deixar Suetoni, del qual va sorgir la imatge de l’emperador depravat que tots coneixem.

«El populisme i la conspiranoia no són malalties polítiques modernes. Són més velles que l’anar a peu. Són consubstancials al poder. Igual que quan ens fem ancians tenim molts números de la rifa per perdre el cap, a moltes persones que assoleixen el poder els passa el mateix: deixen de tocar de peus a terra i s’acaben comportant com déus capriciosos. Com més poder, més perill.»
Ignasi Aragay, Ara

«Encara avui dia, Suetoni és una de les fonts més fiables per entendre l’essència d’uns governants que varen dominar el món. És de les seves famoses Vides dels cèsars d’on s’ha extret aquest volum de Calígula, un retrat immisericorde, a vegades fins i tot cruel, que ens mostra furor i follia i que Adesiara ha recuperat en un moment decisiu del nostre temps.»
Jaume C. Pons Alorda, El Temps