• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

La part que ens toca

27.00 978-84-92405-36-7

A la tardor del 1916, en el front del Somme, un simple soldat ras anomenat Bourne (l’alter ego de l’autor) ofereix un testimoni clarivident del dia a dia de les tropes britàniques en la Gran Guerra. Quan la violència és tan monstruosa com inútil, quan el desastre esdevé quotidià, els homes es converteixen en fantasmes deixats de la mà de Déu i només poden esperar, fastiguejats, que la part que els toca en la loteria dels obusos no els encerti fora de la trinxera. Injustament oblidada, ara podeu llegir per primera vegada en català la novel·la que T. E. Lawrence —el llegendari Lawrence d’Aràbia— va considerar «el llibre dels llibres» sobre la guerra.

«Els capítols finals ens ofereixen pàgines tan magnífiques com inoblidables, que quasi gosaríem dir-ne antològiques.»
Xavier Serrahima, Avui

«Manning aboca tot allò que va viure i veure, més les desmenjades i alhora punyents i lúcides reflexions, sobre la condició de l’home exposat a la guerra.»
Belén Ginart, Time Out

La rossa de mal pèl

22.00 978-84-16948-27-7

«Escriba otra novela menos cargada de especias y yo le prometo editarla…» Amb aquests mots Puig i Ferreter rebutjava publicar aquesta «novel·la de mals costums», retrat viu dels baixos fons de la Barcelona de l’any 1910, en especial del Districte Cinquè. Lloada per Rafael Tasis com una de les primeres obres de qualitat —amb la Vida privada de Sagarra— d’ocupar-se dels barris innobles de la ciutat, aquest debut novel·lístic de Josep Maria Francès va ser rebut amb recel per alguns, que li retreien els «quadres atrevits i irreals» i unes «innecessàries faltes al bon gust». Però justament això és el que dota aquest llibre singular d’un sabor que el lector contemporani, sens dubte, sabrà apreciar.

La sonata del clar de lluna

10.00 978-84-92405-53-4

L’any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s’hagin escrit mai.

«Fa goig llegir un poeta gran, però quan ens arriba en una traducció d’aquesta categoria, el plaer es multiplica fins a l’extrem en què el dolor que expressa s’atenua. La casa esquerdada de què parla Ritsos és un monument a la bellesa.»
David Castillo, El Punt / Avui

«En la Grècia actual de vagues generals i famílies arruïnades, quants grecs no deuen buscar refugi en Iannis Ritsos?»
Ignasi Aragay, Ara

«Una injecció de pathos que fa parlar el silenci.»
Anna Carreras, Time Out

La taverna

25.00 978-84-16948-38-3

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes —vertaderes màquines d’alcoholitzar—, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia.»
Jordi Llavina, Ara

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui

La vida i els fets d’en Justí Tant-se-val

23.00 978-84-16948-33-8

En Justí Tant-se-val és un mosso d’hostal despert i eixerit que veu transformada la vida que duu en el poble de Vilavent per l’arribada de Lluïsa de Marival, una noia de família noble el pare de la qual, condemnat a la guillotina, està empresonat en una sinistra masmorra de la França revolucionària. En Justí, enamorat de la jove, mou cel i terra i viu una pila d’aventures increïbles en el país veí (fins i tot s’entrevista amb Robespierre!) per tal de salvar el pare de la noia. La superació de la pèrdua dels éssers estimats, l’enlluernament dels primers amors, el desig impertorbable de justícia i, sobretot, la capacitat de sacrifici per assolir un ideal, per més inversemblant que sigui, continuen fent d’aquesta novel·la un veritable estímul per no deixar de fer allò en què creiem.

La vida l’he castigada vivint-la

20.00 978-84-16948-50-5

Autobiografia universal d’un moralista, d’un Sòcrates modern —com el van considerar un bon nombre dels seus contemporanis—, d’un home esquiu i malagradós, però alhora molt conscient de l’aspra realitat que l’envoltava («El bé és la infracció, el mal és norma, en la nostra existència»), les poesies de Cardarelli es nodreixen de la vida, de l’experiència, de les relacions sempre intricades entre el poeta i el món, i sorprenen el lector per una contenció acuradíssima, una estudiada musicalitat i una naturalitat esbalaïdora. En definitiva, una proposta poètica única, que només podia dur a bon port un nàufrag en el temps com el poeta de Tarquínia.

«Cardarelli és una veu única perquè no dissimula gens i el seu vers lliure travessa tots els racons de la seva personalitat.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Miquel Desclot ara ens n’ofereix totes les Poesie i fa el més difícil: que les traduccions siguin també plenament poemes. Ens ajudaran a conjurar la definició que Cardarelli va fer d’ell mateix: “Un home estimat per pocs, injuriat per molts, i entès veritablement per ningú.”»
Manuel Castaño, El País

Lenz

14.00 978-84-92405-19-0

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps

Les amistats perilloses

23.00 978-84-16948-97-0

La marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont, els experts més consumats de tot París en l’art de la seducció, tramen venjar-se del comte de Gercourt pervertint Cécile Volanges, una noieta ignorant, promesa per la seva mare a casar-se amb el comte. Cécile, però, està molt enamorada del jove Danceny, passerell com ella en les qüestions amatòries. Tot i que al principi no està per orgues, entestat a conquistar la inabastable presidenta de Tourvel, una dona casada i devota, exemple de virtut en els cercles aristocràtics que tots comparteixen, Valmont acaba participant en el joc. Aleshores l’engany, la dissimulació, la immoralitat i la depravació més descarnada no tenen aturador fins que s’aconsegueixen els objectius —per bé que les conseqüències poden ser funestes—, com podeu descobrir en aquesta gran fita de la novel·la llibertina.

«Les amistats perilloses ofereix un retrat de la condició humana davant de les paradoxes modernes de la llibertat i el mal, que queden flotant en les pàgines com una excrescència inesperada de la Il·lustració amb què la literatura, és a dir, nosaltres, hem continuat bregant fins avui.»
Joan Burdeus, Núvol

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

Les granotes

14.00 978-84-92405-79-4

En temps de guerres i de crisi política, la ciutat d’Atenes —com qualsevol societat— necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant d’aquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després d’una hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de l’antiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.

«¿Com acostar el lector contemporani als clàssics? Doncs bé, aquí en teniu la resposta. I ens cal començar, no pas destacant la genialitat d’Aristòfanes —per si calia fer-ho—, sinó valorant la feina del traductor, per afirmar sense ambages que l’acostament que sentim frec a frec a l’obra clàssica no seria possible sense la perícia, l’erudició i el do lingüístic que palesa Cristián Carandell.»
Víctor Obiols, Ara

Les santes putes del desert

16.00 978-84-16948-64-2

Com diu la dita, de tot hi ha en la vinya del Senyor, i a fe que ho corroboren les vides de les protagonistes d’aquest llibre: santa Maria Egipcíaca, durant una travessia a Jerusalem, va fer-s’ho, moguda per un desig irrefrenable, amb la tripulació del vaixell que la duia —fins i tot, com assenyala el biògraf, amb els homes que no ho volien—; santa Maria de Síria i santa Tais van ser les barjaules més sol·licitades dels bordells on treballaven; santa Pelàgia, reputada actriu de mim, va encisar pel seu atractiu una munió de bisbes reunits a Antioquia… En els segles IV i V de la nostra era, molta gent cercà la radicalitat cristiana fent vida ascètica als deserts d’Egipte. I el pas de la prostitució a l’eremitisme més fervorós és potser allò que demostra millor la forta personalitat d’aquestes dones.

«Una aproximació a un dels aspectes més controvertits d’un cristianisme que sempre es presenta des d’una condició idealitzada i reprimida. El que podem assegurar és que el llibre és apassionant i heterodox.»
David Castillo, El Punt/Avui

«Una publicació d’extraordinària qualitat, tant per l’estudi inicial com per la traducció.»
Jordi Llovet, El País

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Llàstima que sigui una puta

16.00 978-84-92405-24-4

Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada molt propera a l’humor negre que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.

«La peça és d’una modernitat que difícilment suporta els temps políticament correctes.»
Avui

Llibre dels avars

22.00 978-84-16948-37-6

Qualitat o defecte que trobem tant a casa nostra com arreu del món, l’avarícia va ser també un dels trets característics d’alguns àrabs. En les històries que conformen aquest llibre sorprenent es mostren, com afirma l’autor, «les extravagàncies dels avars i les excuses dels garrepes, tot combinant la broma i el bon humor amb la seriositat i la reflexió». La frugalitat desmesurada en l’alimentació, els perills d’un reciclatge malaltís (que duu fins i tot a fer servir un mateix escuradents tot un mes!) o els nombrosos avantatges que té qualsevol malaltia a l’hora de gastar menys en menjar són algunes de les lliçons d’economia domèstica que, juntament amb moltes altres anècdotes insòlites, potser mouran el lector a l’estalvi, però ben segur que no li estalviaran el riure.

«Una joia de la literatura àrab.»
Valèria Gaillard, Ara

«En aquests dies d’opulència, llegeixin el Llibre dels avars; riuran.»
Gerard E. Mur, Núvol

Lo ferrer de tall

15.00 978-84-16948-51-2

Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.

«El respecte del català prefabrià —encertat criteri dels editors— demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa literària òptima. Escrit en vers heptasíl·lab, Lo ferrer de tall és un drama que, un segle i mig després d’haver estat escrit, flueix i sona prou bé, força més proper al català actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.»
Xavier Dilla, El País

«Una obra imprescindible per conèixer i parlar amb propietat de la tradició teatral catalana.»
Pere Martí i Bertran, Revista de Girona

1 10 11 12 15